cultura

Tocs. cobla

de

Prismes i òptiques

El rejoveniment és evident. No només de l'edat física, sobretot de la manera d'entendre no només el sardanisme en particular, sinó també la sardana i la cobla en general. La Federació Sardanista de Catalunya ha renovat la seva junta, i això podria fer pensar en un canvi de rumb en la gestió de la festa sardanista i la revaloració de la festa amb sardanes, dos conceptes que mereixen accions diferents. Molts dels seus membres són cares conegudes en el sector, amb veus i activitats gairebé ancestrals de tan arrelades. Des de prismes molt diversos: el musical, l'organitzatiu, l'artístic, el de la dansa, el festiu, el de la gestió, el de l'associacionisme... Una experiència que significa una visió perimetral àmplia sobre el fenomen social que ha representat històricament la sardana i, sobretot, l'evolució recent del sardanisme. Una experiència que no ha de significar continuisme.

El sardanisme ha de revisar el paper de la festa sardanista. La festa tradicional, la festa popular, és un fenomen viu que ha d'estar inapel·lablement vinculat a la societat. Ha de tenir una funció i, si la vinculació es deteriora (com ha estat el cas de la festa sardanista), se n'ha de saber el motiu. I actuar. El manteniment de la festa sardanista és important, però encara molt més important és el paper de la sardana en la societat. Es poden ballar sardanes, es poden sentir sardanes i es pot estimar la sardana sense necessitat de ser sardanista, i per tal que la societat recuperi la importància social de la sardana, se l'ha de poder fer seva, l'ha de poder sentir com a pròpia, i ha de saber que això el singularitza. La sardana i la cobla no poden ser patrimoni exclusiu del sardanisme. És la gran assignatura pendent de la gestió del sardanisme actual, i la nova Federació Sardanista de Catalunya hi té molt a dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic