El gènere retorçat

Un cas de personalitat múltiple que es va complicant amb un cert vessant psicològic que es va complicant amb un relat de terror ancestral... No continuaré, perquè La sombra de los otros (banal versió castellana del títol original, Shelter) és una mena de joc de miralls que pot interpretar-se de dues maneres: o bé som davant d'una presa de pèl, un film que no sap mai per on va i canvia de registre cada cop que es perd, o bé es tracta d'un artefacte que juga amb les diverses cares del gènere per tal de desorientar l'espectador i deixar-lo desarmat, en un laberint inextricable que comença amb l'enfrontament entre dos rostres (Julianne Moore i Jonathan Rhys Meyers) i acaba amb un petit apocalipsi que podria tornar a començar. És un d'aquests casos en què el crític no ha de deixar-se dur per la primera impressió i ser honest amb el material. I aquest material té moltes interpretacions, i també pot provocar diverses valoracions. Al principi sembla una barreja de Psicosi i El silenci dels anyells. Després entra en escena el thriller d'investigació, que potser és la part més feble i convencional. I finalment tot va derivant cap a una trama de terror que ens du al passat, als orígens, fins i tot de la imatge: la resolució del cas té a veure amb una vella pel·lícula que identifica imatge primitiva i imatge recreada. El més engrescador d'una obra tan estranya, però, es una visió de les mutacions mentals i corporals que posa en evidència la fragilitat d'allò que crèiem controlat. La sombra de los otros va pel camí més fàcil i només ho apunta, però, si ho hagués desenvolupat més, seríem davant un film molt més pertorbador del que pot semblar.