cultura
Oriol Calvo
Director del Museu del Càntir d'Argentona
“La cultura ben gestionada pot, fins i tot, donar diners”
Diu que es creu la seva feina al capdavant d'un museu que resisteix l'envestida de la crisi “amb capacitat de reinvenció constant”. El director del Museu del Càntir d'Argentona defensa sense complexos la rendibilitat de la cultura
En ple segle XXI, en què la tecnologia, internet i les xarxes socials arrasen, quin paper té el Museu del Càntir?
Precisament ens estem replantejant aquest paper. Sempre hem volgut que el museu no fos una institució que mirés només enrere i és per això que la nostra aposta forta va ser endegar una gran fira de terrissa que demostrés que aquest sector tenia projecció de futur. L'aposta de futur és donar aixopluc al moviment ceramista contemporani de Catalunya per esdevenir un centre dinamitzador d'aquest tipus d'artesania.
Renovar-se o morir.
Per nosaltres es tracta d'una actitud permanent. El món canvia molt de pressa i t'obliga a veure el bosc més enllà de l'arbre.
Tot i això, Argentona sense el càntir no seria el mateix.
Està bé que els pobles es puguin diferenciar i tenir trets distintius però en cap cas aquests trets han de ser reduccionistes. Ara, Argentona no només és càntir i, sobretot, en cultura, té un patrimoni formidable. També és cert que als argentonins els costa assumir aquest vincle amb el càntir.
Després de 62 anys de fira?
Argentona no té un passat terrissaire com poden tenir altres ciutats ceramistes; ara, des del segle XVII hi ha documentat un mercat de càntirs. Per tant, d'història i tradició també n'hi ha i els donem valor.
Qui visita el museu?
Tenim des de col·leccionistes de terrissa que són coneixedors del nostre fons de més de 3.000 peces fins a famílies que passen les vacances a Barcelona. Ara, segur que agradem perquè som el segon més visitat de la comarca, i l'atractiu de ser un museu monogràfic et dóna una visibilitat que altres espais més generals no tenen.
Amb les retallades dels ajuntaments a la cultura les estan passant magres?
Afortunadament, nosaltres fa temps que no vivim només dels diners fixos que dóna el consistori. Fins l'any passat no representaven més del 30% i l'altre 70% l'havíem d'aconseguir amb recursos propis, i això, t'ho ben asseguro, reclama grans dosis d'enginy. Som el segon museu públic de Catalunya després del de Capellades que s'autofinança.
Però que la cultura sigui deficitària no és un mal endèmic?
La cultura ben gestionada pot, fins i tot, donar diners. Nosaltres fem moltes activitats que són deficitàries, però alhora ho compensem amb altres que sí que són rendibles, com la fira o l'escola de ceràmica. Hi ha d'haver un retorn econòmic suficient perquè puguis justificar cada pas que fas.
Per què hauria de venir a la Fira?
Perquè és l'exemple més clar que la ceràmica i la terrissa, amb una setantena d'artesans, són ben vives aquí i arreu d'Europa.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
