cultura

Vilà obre ‘La fossa'

L'interès del director per la memòria històrica ha cristal·litzat en un film de ficció amb Emma Vilarasau, Lluís Homar i Josep Maria Domènec rodat en sis dies

“El protagonista exemplifica la memòria històrica de Catalunya que desapareix”

Els atzars de la distribució han fet que el director Pere Vilà acabi de rodar un nou llargmetratge, La fossa, només tres setmanes després que s'estreni als cinemes el seu darrer treball, La lapidation de saint Étienne. Es tracta de dos projectes ben diferents, però tenen un element en comú: estan protagonitzats per un home gran, a les acaballes de la seva vida, i d'alguna manera tots dos reivindiquen la memòria i la identitat.

Si La lapidation... transcorria gairebé íntegrament dins d'una llar i parlava de l'abandonament, de la soledat de la gent gran, La fossa pren una dimensió més col·lectiva per parlar de memòria històrica. “Al llarg de molts anys he anat fent treballs de recuperació de la memòria històrica –explica Pere Vilà a El Punt Avui–. Vaig entrevistar biberons, alguns soldats republicans, supervivents dels camps d'extermini... Arran de tots aquests treballs, sempre he tingut interès per la Guerra Civil, per la gent gran que la va viure, per aquesta voluntat que tenen de conservar-ne la memòria.”

De tot aquest interès, “acaba sorgint aquesta història”, que “no es basa en res concret, en cap notícia o història real; es basa en un interès personal meu de fa molts anys”. La pel·lícula s'estructurarà en tres blocs ben definits, com si es tractés d'un retaule medieval en forma de tríptic, amb tres històries diferenciades i alhora vinculades entre si: el Josep (l'actor Josep Maria Domènec) que sent per la ràdio la notícia del descobriment d'una fossa comuna on hi ha enterrats centenars de soldats republicans i s'escapa del geriàtric; una història d'amor que Josep va viure a les acaballes de la guerra, frustrada per la divisió entre els bàndols, i el viatge a la recerca de la fossa on hi ha enterrat molts dels seus companys d'armes.

Morir a l'Ebre

El protagonista “decideix que vol morir al lloc on va lluitar a la batalla de l'Ebre, on els seus companys van desaparèixer, i inicia un periple per les muntanyes de l'Ebre, buscant aquest lloc, que no sap exactament quin és, per poder morir allà”. Es tracta, per Pere Vilà, d'un projecte sobre la memòria històrica: “El personatge protagonista exemplifica la memòria històrica d'aquest país, de Catalunya, que desapareix.”

Dos actors veterans de prestigi, Lluís Homar i Emma Vilarasau, i el jove Àlex Monner (Herois, Polseres vermelles) acompanyen Josep Maria Domènec en el repartiment d'aquesta pel·lícula, que es va rodar la setmana passada en només sis dies: de dilluns a dijous a Girona, i divendres i dissabte a terres de l'Ebre, en escenaris reals de la batalla de l'Ebre. Un rodatge que el mateix director defineix com “de guerrilla”, que ha obtingut de Televisió de Girona el principal suport financer, “importantíssim per tirar endavant això”, i també ha tingut ajuts de l'Ajuntament i la diputació de Girona. A més, han fet a través de Verkami una campanya de recaptació de fons de petits col·laboradors (micromecenatge) amb el qual han aconseguit uns 9.000 euros, “més del que esperàvem”, segons Pere Vilà.

Pas a pas

Ell mateix i la seva dona, Laura Merino, són els guionistes de la història, i han rodat amb la seva pròpia productora, Maneum. Un projecte així “s'ha de plantejar per parts, de moment l'objectiu era rodar”. Acabat el rodatge, ara estan oberts a l'entrada d'un productor que pugui estar-hi interessat, i no descarten presentar-la a festivals. “Millor anar per parts –diu el cineasta–, ja anirem veient què passa.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona
cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona