cultura

la crònica

La màgia de la veu

Per a un festival com Girona A Cappella, poder programar The Swingle Singers és un somni fet realitat, un gran objectiu ja assolit, perquè estem parlant, més que d'un grup, de tota una institució de la música vocal, que ja ha superat el mig segle d'existència. Per raons biològiques incontestables, la formació que va omplir dissabte la sala gran de l'Auditori de Girona no tenia res a veure amb la que va gravar discos imprescindibles com ara Jazz Sébastien Bach –també conegut com a Bach's Greatest Hits (1963)– o Anyone for Mozart? (1965), amb una visió renovada i lúdica de la música clàssica per la qual el grup fundat per Ward Swingle va assolir diversos premis Grammy i una gran fama internacional.

Els actuals Swingle Singers van presentar a Girona un disc titulat Weather to fly (2013), en el qual van basar bona part del concert, amb temes tan diversos com ara Spain de Chick Corea –ja portada al terreny vocal per The Manhattan Transfer en una versió de referència– i Nana, de Manuel de Falla, que van sumar un petit bloc de cortesia a la música espanyola, al costat del Libertango de Piazzolla, una divertida The Diva Aria de Donizetti i, fins i tot, ja en els bisos, el Single Ladies de Beyoncé reconvertida en Swingle Ladies, amb una coreografia inspirada en el famós videoclip de la diva negra que va confirmar el bon sentit de l'humor que gasten aquests anglesos. En tot cas, els Swingle Singers del 2014 no són cap broma: continuen sonant a glòria quan citen Bach, Debussy (Clair de lune) o The Beatles, amb un eteri i preciós Blackbird final, preservant la mateixa essència que mou el grup des de fa mig segle. Amb només set cadires i set micròfons, les sopranos Joanna Goldsmith-Eteson i Sara Brimer, la contralt Clare Wheeler, els tenors Oliver Griffiths i Christopher Jay, el baríton Kevin Fox i el baix Edward Randell creen harmonies fabuloses i ritmes tan elaborats i contundents que semblen sintètics i pregravats: tot un prodigi sonor que deixa el públic bocabadat, preguntant-se com ho fan i si hi ha truc. Van ser vint cançons que van saber a poc, com va quedar clar amb la tremenda ovació i la sorollosa reclamació de més bisos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona
CÒMIC

La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona

Barcelona
Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant

festival

A Morella reflexionen sobre el poder dels algoritmes

Morella
cinema

Kristen Stewart protagonitzarà la nova pel·lícula d’Albert Serra

barcelona

L’Elèctrica Dharma, Quimi Portet i Mishima, al primer festival Intrèpid

riudellots de la selva

La Fira Modernista reviu la vida al voltant de la indústria tèxtil

TERRASSA