Furgar en les costures del teatre

Christiane Jatahy és una artista inquieta. Ho ha demostrat, novament, aquest cap de setmana, en el Temporada Alta. S'ha atrevit a presentar una mateixa peça en dos formats: el cine i el teatre. Del cine, ja en fa notable seguiment Imma Merino sota aquestes ratlles; sobre el teatre, aquí en diem quatre línies que completin el díptic: Jatahy busca la realitat en llenguatges de ficció. I, per ella, el teatre només pot ser veritat allà on l'actriu es rebel·la al personatge (com ja passava a Julia, l'any passat). A I si elles marxessin a Moscou? defensa que els espectadors entrin a la festa d'aniversari, que ballin i que s'asseguin als sofàs. Però això és un joc. El teatre és entès com a veritat quan s'ensenyen les costures, les marques, els decorats. Perquè llavors sabem que tot respon a un codi però que l'acció de ficció és també un moment de veritat.