teatre

Soroll i fúria

Ja em perdonarà Josep Maria Fonalleras si li manllevo el titular d'un dels seus posts del molt recomanable blog que ha bastit per a Temporada Alta. Hi afegiria també, com ell, «veritat». Els dos primers mots formen part d'una de les frases crucials de Macbeth: «La vida no és res més que una ombra que camina; un pobre actor, que gasta fums i consumeix el poc de temps que està en escena, i que després ja no se'l sent mai més; és un conte explicat per un dement, ple de soroll i fúria, i sense cap sentit.» La pronuncia l'actor Will Keen –magnètic i enèrgic–, Macbeth, senyor de Glamis i de Cawdor, protagonista d'aquest conte terrible de paisatges desoladors, en què l'humor s'hi congela i té gust de fel; en què es mostra que viure la realitat de manera plenament conscient és totalment insofrible.

Declan Donnellan, amb una direcció minuciosa, potencia en el seu Macbeth, d'escenografia justa i senzilla, d'il·luminació brillant i efectiva, amb lleus retallades de text de personatges secundaris, la relació de la parella protagonista, Macbeth i Lady Macbeth –deliciosa i potent Anastasia Hille–, que tenen la mateixa fi i acaben destruïts per la seva pròpia imaginació, després, però, de seguir trajectòries oposades: el primer des de la por i el dubte, a la folla insensatesa, la segona des de l'ambició i la manca d'escrúpols al remordiment insuportable. Tots dos resulten tenallats per la por, una por davant la qual reaccionen de manera diferent, que actua com a catalitzador de l'acció, que s'accentua amb el primer crim –l'assassinat amb traïdoria del rei Duncan– i amb la consciència plena d'haver-lo comès –«Qui hauria pensat que el vell estigués tant ple de sang», diu Lady Macbeth, referint-se al rei assassinat–; un crim que posa en marxa una maquinària imparable de terror i devastació.

La posada en escena remet directament a la manera de fer de Peter Brook, molt acurada però amb poc artifici escenogràfic, sense fer nosa al que és el més important; apel·lant a la imaginació del públic –altre cop la imaginació–, mirant de trobar la veritat en la interpretació per aconseguir provocar emocions en l'espectador. Text, actors i públic. Donnellan enllaça les escenes, en ocasions les encavalca literalment, la qual cosa provoca una fluïdesa que l'espectador, i el muntatge, agraeixen profundament; va posant capa sobre capa per construir amb diligència la tragèdia.

Després de l'estrena a Bèlgica, fa poc més de deu dies, el director ha trigat poc a fer alguns retocs que han afavorit un espectacle que és una de les cites ineludibles del festival.

Autor: William Shakespeare Direcció: Declan Donnellan Interpretació: Will Keen, Anastasia Hille, David Caves, David Collings, Helly Hotten, Orlando James, Ryan Kiggell,, Vincent Enderby, Nicholas Goode, Gerg Kolpakchi i Edmund Wiseman Lloc i dia: Teatre de Salt, 1 d'octubre del 2009


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ART

El Festival Vadart torna amb més art, música i enologia

Vilajuïga
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona

Torna el boomerang, l’espai musical inclusiu a la Mirona

salt
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona