crítica de música: manel

Alça, Manel!

Van tocar El Bròquil, i es va acabar. I tot seguit mil dues-centes persones van buidar la sala simfònica de l'Auditori de Girona inflades, importants i animades.

Els Manel tenen una capacitat enorme de seduir, de fer còmplice tot el públic. I a Girona sol costar que el públic funcioni: pensen que paguen l'entrada i que el de l'escenari ja ho farà tot, com si un concert fos cosa d'un. El públic dels Manel sol estar a l'altura d'aquells quatre músics amb tant de talent, capaços de cantar i de tocar més d'un instrument.

Fixeu-vos: arribem als bisos. Només en van tocar dues; ja havien esgotat el repertori i el públic en volia més. I van allargar, com fan en tots els directes, amb les Corrandes de la parella estable. Van convidar a tothom qui volgués a sortir a l'escenari ordenadament. Vam sentir trenta espontanis i dinou corrandes: «...ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.» Vam sentir poques astracanades, per no dir cap. Sobretot declaracions d'amor, especialment la de l'amic de la Nuri. L'advocat Jordi Negre, aspirant a cantautor, va fer un do de pit aclamat. El viticultor Jordi Oliver Conti els va regalar un parell d'ampolles de vi. I Toni Llobet, el gran dibuixant naturalista, va sortir amb el seu fill per criticar la Girocleta perquè no té cadireta per dur-hi mainada petita.

Manel va fer diumenge al vespre un concert colossal, amb molt de talent. Quan vaig sentir No t'enyoro ja no sabia si Els Pets n'havien fet l'original o una versió. La meravellosa Gent normalCommon people, dels Pulp—, la seva declaració de principis. Aquest va ser un dels primers concerts amb totes les versions: aquestes dues i El bròquil (La tortura, de Shakira).

La posada en escena, la nuesa de l'escenari i la capacitat de teatralitzar que tenen, a mi em fan pensar en Jonathan Richman.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’OC·CA: música en llibertat

Cardedeu
Mayte Martín
Cantant

“La maduresa et fa valorar més l’essència de les coses”

Barcelona
La crònica

De qui va aprendre Donald Trump?

literatura

El nou segell Tres Portals editarà llibres d’interès espiritual i literari

barcelona
societat

XXIX Mostra de Teatre d’Instituts Públics de la demarcació de Girona

blanes
art

Els artistes catalans de tots els temps, junts en un diccionari en línia

barcelona
Cultura

Pas endavant pel futur Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Montblanc
ART

El Festival Vadart torna amb més art, música i enologia

Vilajuïga
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona