cultura

La UdL retorna l'esplendor al retaule de la Granadella

El Centre d'Art d'Època Moderna ha restaurat ‘in situ' aquest bé moble cremat durant la Guerra Civil

Els treballs s'han finançat amb un donatiu anònim

Se la coneix com la catedral de les Garrigues per la seva monumentalitat, però l'església de Santa Maria de Gràcia de la Granadella va quedar molt malmesa durant la Guerra Civil. Ahir, coincidint amb la festa major del poble, es va inaugurar la restauració del retaule que presideix aquest temple barroc. El Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida ha treballat en aquest bé moble durant els darrers tres mesos per tal d'eliminar una intervenció poc acurada que s'hi va fer als anys noranta en què no es van emprar els materials adequats. Gràcies a un donatiu anònim de 8.000 euros, els experts de la UdL han pogut dur a terme la primera intervenció in situ del CAEM, ateses les dimensions del retaule, que fa dotze metres d'alt i set d'amplada. La monumentalitat d'aquesta obra, que va ser cremada durant la Guerra Civil i refeta posteriorment, va obligar a col·locar una bastida de les mateixes dimensions per poder-hi treballar.

Els treballs s'han centrat a retornar l'aspecte cromàtic adequat al retaule, seguint els criteris estètics i artístics del barroc. L'actuació va començar el 17 de juny passat i ha estat dirigida pel restaurador Miquel Ángel Herrero, amb la col·laboració de la historiadora de l'art i tècnica en conservació i restauració de béns culturals Laura Egido i les alumnes en pràctiques del grau d'història de l'art Mariam Chami i Andrea Pinto, sota la supervisió del director del CAEM i catedràtic Ximo Company.

La nova aparença del retaule utilitza jaspiats, marbres rojos i negres, habituals al territori català. Les tonalitats han estat triades responent també a criteris simbòlics, “representant amb el roig la passió, i amb el negre, el dol, tal com correspon a un retaule dedicat al Crist de Gràcia, una imatge d'un crucificat”, ha explicat Ximo Company. “Els elements daurats i argentats intensifiquen la potència cromàtica dels colors emprats i alhora serveixen per legitimar la configuració estètica pròpia del barroc, en consonància amb la resta del temple, del 1764”, ha afegit. Tot i que es tracta d'una obra refeta als anys quaranta, el retaule, de fusta, és de gran qualitat pel que fa a l'escultura i, per això, s'ha volgut dignificar.

Les tècniques de policromia, jaspiat, daurat i colrat s'han fet seguint la tradició centenària i utilitzant procediments anàlegs als que es feien servir en èpoques passades, per tal que la intervenció fos respectuosa amb el moble i també amb l'entorn, ja que es tracta d'un edifici catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

El resultat d'aquest treballs es va poder veure ahir durant la celebració d'una missa en què va assistir la directora de l'IEI, Montse Macià.

Nous projectes

El CAEM, després d'aquesta primera experiència fora del laboratori, té previst restaurar, properament, la portalada romànica de l'església de Sant Martí de Lleida, tancada al culte des dels anys setanta i destinada a usos culturals.

LES XIFRES

12
metres
d'alçària té la bastida que ha cobert el retaule major de l'església, que fa set metres d'ample.
8.000
euros
s'han donat anònimament per restaurar aquest retaule, que es va cremar durant la Guerra Civil.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

La pluja marca el tram final de Primavera Sound

BARCELONA

Lankum, d’una casa ocupada de Badalona al Primavera Sound

BARCELONA
MÚSIC

L’encanteri ‘pop’ de Lana del Rey triomfa al Primavera Sound

BARCELONA
COMUNICACIÓ

El lleidatà Lluís s’imposa per sorpresa en la final del concurs ‘Eufòria’

BARCELONA
Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona