Sobre el desenllaç del 26-J, El Niño de Elche va piular : “Mai he cregut en aquest estat inclús guanyant Podem. Per tant la derrota estava cantada perquè la derrota és la forma de ser lliures.” Home lliure, també musicalment, aquest cantaor atípic i artista multidisciplinari havia acabat diumenge el concert al Teatre Municipal de Banyoles, la seva primera actuació a les comarques gironines, l'últim dia del festival (a)phònica de Banyoles amb Que os follen, tema del qual Francisco Contreras, nom d'El Niño de Elche , amb un discurs polític i irònic, va matisar les dues possibles accepcions, “la bona”, dirigida a l'auditori, i “la dolenta”, dedicada al “PP, el PSOE i els comunistes”, ja que “si estem com estem és, en gran part, gràcies a ells”, hi va afegir, aplaudit pel públic, que no el volia deixar marxar. “El millor rellotge és l'estómac”, va recalcar l'artista abans de regalar unes bulerías de bis amb les quals va reivindicar que el seu fort és el flamenc i una “excusa” perquè Darío del Moral (baix i sintetitzadors) l'acompanyés fent palmas, a més de Raúl Cantizano a les guitarres.

El Niño de Elche va presentar Voces del extremo , en què recull textos de poetes com Antonio Orihuela i Begoña Abad, emmarcats en la poesia de la consciència. D'entrada va començar amb un text d'Enrique Falcón, Canción del levantado-Notificaciones, que va cloure a tall d'introducció amb el so del zàping radiofònic. La “bona vesprada”, salutació i referència a la seva terra natal d'Elx, va enllaçar amb El comunista, una crítica a Carrillo, Informe de Costa Rica i Canción de corro de niño palestino , de gran exhibició vocal i instrumental, però sobretot un lament, un esgarip que va sacsejar les ànimes.