A principi de juliol passat, quan els cinemes van reobrir després d’haver estat tancats durant més de tres mesos pel confinament, Francesc Vilallonga comentava a aquest diari diversos factors que dificultaven la normalització del cinema i definia la situació per a l’exhibició cinematogràfica com “la tempesta perfecta”. Malauradament, no s’equivocava gens ni mica. Segons explicava fa dues setmanes Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, en la roda de premsa del calendari dels Gaudí, la caiguda ha estat del 73,5%: s’ha passat dels 624 milions de recaptació del 2019 als 165 del 2020 (fins al 6 de desembre, a falta dels 25 últims dies de l’any). Les xifres reflecteixen també el segon tancament dels cinemes, que van abaixar persianes el 30 d’octubre i van començar a reobrir progressivament 24 dies després.

Alguns dels factors que ja apuntava al juliol Vilallonga, membre de l’equip de gestió del cinema Truffaut de Girona i autor d’un ampli estudi sobre l’exhibició cinematogràfica a Catalunya, es mantenen aquest final d’any: limitació dels aforaments, reducció de sessions i altres mesures de prevenció; la por de la gent de ficar-se en un lloc tancat i, sobretot, la reducció de l’oferta cinematogràfica, en especial superproduccions de Hollywood. Els grans estudis tenen una quota de mercat en els nostres cinemes que, els darrers anys, s’ha situat entre el 65% i el 71%. “Les pel·lícules que tinguin atractiu per al públic sempre són fonamentals –comentava a aquest diari Camilo Tarrazón, president del Gremi de Cinemes de Catalunya, que aplega la majoria de cinemes del país–. El públic té una preocupació quan se’n va al cinema: que hi hagi les pel·lícules que li interessen.” Que importants pel·lícules s’hagin ajornat fins a l’any que ve (el nou James Bond, West Side Story...), s’hagin retardat mesos (Wonder Woman 1984) o hagin anat directament a plataformes (Mulan, Soul) ha estat un drama afegit per a les sales.

Això ha tingut algun petit efecte beneficiós: el consum de cinema en línia ha arribat a nivells mai vistos i la quota de mercat del cinema català en sales a l’Estat ha passat del 5% al 7%. Però la indústria audiovisual del país segueix perdent pes (la quota de producció catalana respecte al total de l’Estat ha caigut del 48% al 31% en deu anys) i la crisi és encara més greu en el cinema en VO catalana. Aquest any concorren als Gaudí només sis llargmetratges en català, una de les xifres més baixes en 13 edicions.

Els efectes del coronavirus s’han notat també en la distribució, molt lligada a l’exhibició: el tancament de sales ha provocat un embut de pel·lícules pendents d’estrena. L’absència de grans produccions nord-americanes ha permès alleujar la situació i estrenar molts títols catalans, espanyols i europeus, però en condicions difícils: el consum cultural és baix a causa de la pandèmia, hi ha excés d’oferta...

La Covid-19 també ha tingut greus efectes en la producció. Primer, pel confinament: 50 rodatges es van suspendre i el 72% de feines van quedar aturades, segons un estudi de l’Acadèmia del Cinema Català. La represa va ser lenta, difícil i cara, perquè les mesures de seguretat encareixen les produccions.