Música delicada per a ‘La morta’

Guillermo Martorell es va donar a conèixer en la primera dècada d’aquest segle amb un singular projecte de música experimental, Mr. Hubba & el Mono Inventor. A més de treballar amb diversos músics com ara Mazoni, Maria Rodés i Mariona Aupí, Martorell va completar la seva formació a l’Esmuc, sempre amb la perspectiva de compondre música per al cinema i el teatre. En aquesta línia, Martorell acaba de publicar a les plataformes digitals La morta (Medes Recordings), la banda sonora original que va crear per a l’obra de teatre ‘La morta’ de Pompeu Crehuet, escrita i dirigida pel polifacètic Marc Crehuet, amb qui el músic baixempordanès ja havia col·laborat en altres projectes, com ara el curtmetratge Aniversari, la sèrie Pop ràpid i La juventud baila, el documental sobre els 75 anys de la sala Apolo. Martorell també participa en Espejo, espejo, el pròxim llargmetratge de Crehuet, protagonitzat per Santi Millán, Malena Alterio, Carlos Areces, etc.

‘La morta’ de Pompeu Crehuet, estrenada el fatídic març de l’any passat a la Sala Beckett de Barcelona, narra com Marc Crehuet, en plena crisi creativa després de l’èxit de la seva obra El rei borni, rep la visita de l’espectre del seu besavi, el també dramaturg Pompeu Crehuet (Barcelona, 1881 - Sant Feliu de Guíxols, 1941). El besavi Pompeu li demana que dirigeixi la seva obra més reeixida, La morta (1904), perquè el reconeguin finalment com un gran autor de les lletres catalanes. En Marc es resisteix a tirar endavant un projecte tan esbojarrat, però finalment la insistència del seu ancestre fa que posi en escena aquesta singular proposta escènica, ambientada a principis del segle XX, per a la qual Martorell ha creat una música delicada i evocadora de la qual es pot gaudir perfectament fora del context teatral per al qual va ser composta: peces instrumentals amb títols com ara La mare és morta, Cor que vols, cor que desitges, Encarnació i Retrobament, i una única peça cantada, la preciosa Dàlia, amb la veu de Maria Rodés. No hi ha gaires més ingredients en aquesta banda sonora : el piano de Martorell i, com a complement ideal, el violí d’Elena Rey i el violoncel de Joan Antoni Pich, que també van acompanyar Sílvia Pérez Cruz a Vestida de nit. Una “paleta molt limitada”, segons Martorell, però molt ben aprofitada.