El Museu Can Framis acull a partir d’aquest dimarts i fins el 30 de maig l’exposició ‘Allò era abans, això és ara’, la primera retrospectiva del pintor barceloní Yago Hortal. “És una obra profundament desinhibida, que respira alegria”, ha valorat el director d’art de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna, sobre la pintura abstracta d’Hortal. El comissari de l’exposició, Enrique Juncosa, ha assegurat que han aconseguit agrupar un 85% de les obres que volien, malgrat que algunes no han pogut portar-les perquè estaven en col·leccions internacionals. Amb tot, l’exposició inclou més d’una quarantena de pintures presentades de forma cronològica, que repassen els catorze anys de trajectòria de l’artista contemporani.

L’exposició inclou des d’obres fetes quan Hortal era estudiant, fins a algunes de les pintures més recents, inèdites. “És un plaer i és molt curiós veure quadres d’un mateix que fa 10 o 15 anys que no veus”, ha apuntat l’artista sobre el fet de poder agrupar gran part de la seva obra en una exposició retrospectiva.

Una característica comuna a la majoria d’obres és l’ús de colors llampants. “Per mi és una cosa natural treballar amb aquests colors”, ha assegurat el pintor. Tot i això, el mateix artista ha assegurat que últimament també està treballant amb colors més foscos, cosa que s’evidencia en la darrera sala de l’exposició amb obres com ’Z1’ o ’SP246’. “L’obra no és menys potent pel fet de canviar de color”, ha comentat Hortal. Sobre el canvi cap a colors més foscos, l’artista ha deixat clar que no té res a veure amb la pandèmia de la covid-19. “No relaciono els colors foscos amb la pandèmia i la situació actual, igual que tampoc relaciono el color rosa amb l’alegria”, ha dit el pintor.

Una particularitat de l’obra d’Hortal és que les obres no tenen títol. Segons l’artista, “titular és tancar la visió de l’espectador”, de manera que ha optat per una titulació objectiva. Hortal fa servir les inicials del carrer on pinta l’obra, seguit d’una numeració. Així, algunes de les obres que agrupa l’exposició porten la inicial ’V’, de Viseu, un carrer de Portugal; ’KF’, de Kunstafabrik, a Berlín; o ’SP’, en referència al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona.

Quant a la tècnica, Hortal ha explicat que sempre treballa a terra i les pintures les fa amb un sol moviment del pinzell, que varia en funció de la pintura que posi. A més, la mostra també inclou pintures tridimensionals, en les quals la pinzellada ha crescut fins a adquirir volum. És el cas d’obres com ‘SP161’ o ‘SP253’.

Sobre el títol de l’exposició, ‘Allò era abans, això és ara’, prové d’una pintura de l’artista nord-americà Ed Ruscha, que al mateix temps pren el nom d’una novel·la de Susan Eloise Hinton. “Ambdós artistes comparteixen un gust pel distanciament, un tipus d’humor impassible, una posició reflexiva quant a la seva tasca i un interès per la cultura de masses i l’experiència urbana”, ha assegurat el comissari.