L’enigmàtica adolescència

La fille au bracelet (La chica del brazalete) pot semblar un títol poètic, però el braçalet que du la protagonista adolescent no és cap ornament, sinó un objecte per controlar-la durant el seu arrest domiciliari: acusada de matar la seva millor amiga, s’enfronta a un judici, en el qual es concentra aquest film rigorosament sobri que contrasta amb el sensacionalisme d’un altre (Acusada, de l’argentí Gonzalo Tobal) que, el 2018, va inspirar-se en un mateix cas, ocorregut a l’Argentina, i de retruc amb el d’Amanda Knox, absolta després de passar quatre anys a la presó pel crim d’una companya de pis.

Lise Bataille, encarnada poderosament per Melissa Ghers, es manté opaca durant el judici, mentre la fiscal (Anaïs Demoustier, germana del director del film, Stéphane Demoustier) fonamenta l’acusació en la condemna moral pel comportament sexual desinhibit de la jove, cosa que tant aquesta com l’advocada defensora (Anne Mercier) posen en evidència. La intel·ligència del film és que no només planteja la impossibilitat de saber la veritat del cas i fins resta importància al veredicte, sinó que aborda el fet que un(a) adolescent pot ser un enigma impenetrable. D’aquí, és interessant el paper dels pares, que, mentre no conceben que pugui ser una assassina i creuen en la seva innocència com un acte de fe, s’adonen que la filla els és una estranya. Ho és en el cas del pare (Roschdy Zem), però sobretot en el de la mare, amb la qual Chiara Mastroianni demostra que és una actriu cada cop més immensa en una escena en què explica davant del tribunal per què ha estat absent durant bona part del judici. Tot això fa que aquest film sigui intrigant i inquietant.