En un bosc fora del món

Y llovieron pajáros (Il pleuvait des oiseaux), film de la directora quebequesa Louise Archambault que va presentar-se a la secció oficial del Festival de Sant Sebastià del 2019, havia d’estrenar-se el març del 2020. Un any després reapareix des dels llimbs on han anat a parar moltes pel·lícules a causa de la pandèmia. Els seus vells protagonistes també semblen una mena de reapareguts havent-se amagat durant un llarg temps en un espai físic que es fa simbòlic: un bosc vora un llac on, al marge del món, han intentat curar els seus mals, siguin una malaltia donada per incurable, l’alcoholisme per les frustracions de la vida o, en el cas de l’heroi que no ho va voler ser i que es converteix en un fantasma des del principi, un amor no viscut.

Basada en una novel·la de Jocelyne Saucier, la història narrada al film els fa reaparèixer afegint-hi altres elements: una dona gran, condemnada des de l’adolescència a viure reclosa en centres psiquiàtrics, i una jove fotògrafa que es proposa recollir les imatges (i el testimoni) dels que, temps enrere, van sobreviure a uns grans incendis a la zona. Els diversos personatges, amb els fils narratius que s’hi lliguen, conflueixen a vegades d’una manera forçada amb una deriva erràtica. Archambault busca l’emotivitat a través de les confessions dels personatges, que, sempre amb el gest comprensiu de qui els escolta al contraplà, ho acaben explicant tot. Per voler ser simbòlic, el paisatge està filmat d’una manera planera, sense poètica ni misteri. És un film que vol traspuar sensibilitat vers els personatges i que no és exempt de certa noblesa moral, però fent-ho molt evident. I, essent una mica cançonera, potser dura massa.