Malalts de ‘voler ser’

Juan Carlos Martel es va comprometre com a nou director del Teatre Lliure que ningú repetiria dues temporades seguides en la direcció amb noves produccions. Tampoc ell. Quan ja completa el seu primer any de programador (va entrar-hi substituint Pasqual que havia dimitit amb tot el cartell dissenyat), presenta el seu primer treball. En comptes d’optar per una producció ampul·losa fent l’adaptació d’un clàssic incontestable, ha optat per tancar la seva trilogia de docudrama. Des d’avui i fins a l’11 d’abril es pot veure a la Sala Fabià Puigserver La malaltia, una adaptació d’El mal de la joventut, de Brückner, amb el qual ha volgut donar veus a col·lectius juvenils perquè expressin el seu desconcert. El 1929, en període d’entreguerres, l’alternativa a l’aburgesament dels adults només era l’autodestrucció; avui, l’opció de revolta es converteix en presó (estigmatització dels joves que es revolten, afebliment de la llibertat d’expressió...), insinua l’assagista Íngrid Guardiola, que ha assumit el paper de dramaturgista. Després d’un any de recerca, a la sala d’assaig han anat cosint càpsules, intervencions dels intèrprets i juxtaposant la trama original del que els ressona, als nois i noies d’avui.

Poc s’imaginava Martel què li comportaria el treball amb sensesostres. Sis personatges es va representar a l’Espai Lliure el maig del 2018 (dramatúrgia de Joan Yago i Marc Rodríguez acompanyant els testimonis). Cada testimoni narrava històries dels altres, amb un joc de miralls cruel i tendre. El Grec del 2019 va estrenar Càsting Giulietta, amb el qual abordava l’amor i l’enteresa de les àvies, al Lliure de Gràcia (amb dramatúrgia de Marc Artigau i la complicitat a escena d’Àurea Márquez).

Ara, per primer cop, es presenta una acció amb actors i per això es pot allargar el títol fins a cinc setmanes en cartell. El formen Emma Arquillué, Guillem Balart, Francesc Marginet Sensada, Elena Martín, Martina Roura i Mariantònia Salas. Són sis intèrprets d’entre 20 i 30 anys que proven de respondre (o de repreguntar) a alternatives al suïcidi o a la prostitució. És un intent de descobrir què significa ser jove davant d’un sistema malalt que arriba a asfixiar qui lluita per sortir-ne. L’obra es completa amb càpsules de vídeo a càrrec d’estudiants de la UPF.

La coreògrafa Lali Ayguadé hi intervé com a assessora de moviment per donar al conjunt una sensació d’unitat al davant del públic. Davant d’una societat que ordena i evita fer grans canvis, la joventut es rebel·la i, potser per això, se la criminalitza, i es fa viure els joves en un terreny perillós, mentre que ells busquen sortides que els reconciliïn amb la humanitat.