Aziza Brahim, la veu del desert

“Per nosaltres la cultura és una eina de lluita”, diu Aziza Brahim , i el seu nosaltres fa referència als sahrauís, “els refugiats més antics del món, en un dels deserts més inhòspits, des de fa més de 45 anys”, en paraules seves. De fet, ella va néixer ja exiliada, fa 44 anys, en un camp de refugiats d’Algèria. Instal·lada des de fa una dècada a Barcelona, on afirma que ha trobat l’ambient creatiu i els músics necessaris per desenvolupar la seva suggestiva proposta sonora, Aziza Brahim va publicar a final del 2019 el seu cinquè disc, Sahari (deserts, en hassania, el dialecte de l’àrab que es parla al Sàhara Occidental), publicat pel segell alemany de músiques del món Glitterbeat Records . La pandèmia ha retardat la presentació en directe del disc, que avui tindrà lloc, amb caràcter d’estrena absoluta, al Teatre Zorrilla de Badalona (20 h), dins del Festival Blues & Ritmes . A Aziza Brahim i el seu tabal –un instrument de percussió que, en la seva cultura, toquen sobretot les dones– els acompanyaran Guillem Aguilar (baix), Ignasi Cussó (guitarra elèctrica) i Nico Roca (bateria i percussió), sense les pinzellades d’electrònica que són una de les principals novetats de Sahari. “En directe m’agrada que tot sigui tocat per persones”, diu.

“Busco sobretot compartir, aprendre i acostar-me a altres sons, cultures i ritmes, en un viatge que va des del desert d’on provinc fins al cor d’Europa i la Mediterrània, amb aires de blues, rock, etcètera”, explica la cantant, una de les millors portaveus no oficials que tenen ara els sahrauís. “Jo agraeixo que la gent m’atorgui aquest paper, però en realitat només narro el que he viscut com a refugiada i exiliada. La història del poble sahrauí és la meva pròpia història i per a mi és fonamental parlar-ne.”