“Després que vam treure a la llum la història dels presumptes assetjaments i abusos sexuals de Weinstein, vam observar (...) quelcom semblant a l’esfondrament d’una presa. Milions de dones van fer públiques les seves històries.” Les periodistes del The New York Times Jodi Kantor i Megan Twohey escriuen aquestes paraules al llibre She said (Libros del K.O.), relat de la investigació periodística que va tombar el productor i va esperonar el moviment #MeToo. És fàcil pensar en aquest llibre en veure Una joven prometedora , pel·lícula escrita i dirigida per una dona, Emerald Fennell, i produïda i protagonitzada per una altra, Carey Mulligan, que és favorita a l’Oscar a la millor actriu per aquest paper. El film, que ahir va inaugurar el Bcn Film Fest i que avui s’estrena als cinemes, està nominat també al millor guió i direcció.

El llibre sobre Harvey Weinstein retrata molt bé i denuncia els abusos contra les dones i la impunitat dels homes que els cometien. I d’això tracta aquesta comèdia negra: una brillant estudiant de medicina que ha acabat deixant els estudis maquina un pla per venjar-se dels que van fer descarrilar la seva vida.

Diverses referències als disbarats que es cometien als campus universitaris anys enrere i a excuses com “érem uns nens” i “anàvem molt borratxos” accentuen a la càrrega de denúncia d’aquest film. Emerald Fennell convida a la reflexió i no exclou ningú de fer autocrítica. Diu a les notes promocionals del film: “Si escrius un guió que parla de com tots hem estat còmplices d’una cultura sexista, abusiva i tòxica, el primer que cal és mirar-te a tu mateixa i veure fins a quin punt has format part de tot això. Era molt important que res de la pel·lícula estigués fora del comú, de la quotidianitat. No m’interessava fer una pel·lícula bolcada a examinar crims horribles o actes violents, ni tampoc les persones que els cometen. M’interessava més veure com havia permès la nostra cultura fer un nus tan horrible que ara ens toca desfer.”