El retorn dels clàssics russos

Enmig de l’imperialisme anglosaxó en la cultura, hi ha autors que resisteixen l’embranzida del temps amb millors condicions. Si mirem el panorama de les novetats per a aquest Sant Jordi en el territori de la traducció, veiem que el criteri és tan absurd com en la música. Per aquest motiu, sobretot el qualitatiu, hem d’agrair al grup de traductors russos, vinculats majoritàriament a la Universitat de Barcelona, i a persones com Ricard San Vicente, la selecció d’autors vuitcentistes –o quasi– russos que ens han arribat en els darrers mesos. Anem a pams.

És precisament San Vicente qui en l’epíleg d’Història del meu colomar i altres relats (Minúscula, amb traducció de Miquel Cabal), d’Isaak Bàbel, ens diu que l’autor es proposava recrear el seu temps i fer un esbós de l’incipient món soviètic, rus i jueu on li va tocar viure. Com els contes de Txékhov, els de Bàbel han crescut amb el temps i avui són un model al davant de modes i tendències.

Com hem explicat en altres ocasions, un dels grans herois del renaixement de les traduccions de clàssics o futurs clàssics russos és Miquel Cabal. Aquest Sant Jordi seria bo fer-li confiança amb els llibres de Fiódor Dostoievski que ens ofereix. Una nova traducció de Crim i càstig per a la Bernat Metge Universal i Apunts de subsol per a Angle han coincidit amb l’edició il·lustrada per Oriol Malet d’Un arbre de Nadal i una boda (versió de Marta Nin). Per a les dues primeres, els editors han encarregat pròlegs a narradors actuals de prestigi. Francesc Serés, per exemple, ens parla de “novel·la infinita”, saludant la nova versió –la primera l’havia fet el dissortat Andreu Nin–: “La necessitem nosaltres i la necessita també aquest altre plural que són nosaltres i la nostra cultura.” Per la seva banda, Jordi Nopca conclou, sobre la recuperació d’Apunts de subsol, que “la gran caiguda de Dostoievski no és de la societat, sinó la del jo que explica i protagonitza la història”.

S’afegeix a la festa russa un altre Cabal, per a Adesiara: Història de la lluna inapagada, de Borís Pilniak, en què recrea la història d’un comandant en cap de l’Exèrcit Roig. Pilniak va pagar la seva valentia sent afusellat pels comunistes. El poeta Jaume Creus ens presenta Infeliç, d’Ivan Turguénev, per a Viena. Es tracta d’una recreació de l’elegant Moscou del segle XIX, ple d’incerteses, dins d’una de les grans novel·les del mestre. Tanquem el resum amb la nova versió que ha fet la també poeta Xènia Dyakonova d’El Mestre i Margarita per a Proa. Novel·la de múltiples lectures, presenta la societat soviètica dels anys trenta, amb aparicions diabòliques i moltes segones intencions. Té tantes seqüeles que és un dels clàssics indiscutibles del segle XX.