La galeria Vanderaa de Girona es retroba amb Fabra i Puig Manera
Exposa fins al dia 25 d’aquest mes una selecció d’obres de petit format dels anys setanta i vuitanta
Pertanyen a la seva etapa cinètica i geomètrica
La Galeria Richard Vanderaa de Girona presenta fins dissabte dia 25 l’exposició Petits Formats dels 70 i 80, amb l’obra cinètica d’Alberto Fabra i la geometria abstracta de Joan Puig Manera. Després de l’exposició La geometria en moviment, que la mateixa galeria va dedicar el 2018 a l’art cinètic de Puig Manera i que incloïa una sèrie d’olis sobre tela de petit format, el marxant Richard Vanderaa va concebre una mostra futura formada exclusivament per peces de petites dimensions. La troballa d’una sèrie d’obres d’Alberto Fabra d’aquest format tan proper al de Puig Manera va ser la llavor de l’exposició que ara presenta al seu espai del barri vell. De fet, si Fabra i Puig Manera han passat de ser uns grans desconeguts a un lluminós descobriment és gràcies a la constància d’aquest galerista, que va col·laborar en les exposicions que van dedicar-los tant la Fundació Valvi, els anys 2011 i 2017, com la galeria José de la Mano de Madrid, el 2007 i el 2014. Ha estat una operació de rescat fenomenal d’uns artistes estretament vinculats a les comarques de Girona (Fabra estiuejava al Port de la Selva; Puig Manera, olotí, faria vida a l’Empordà) i que havien quedat relegats a un espai marginal de les avantguardes catalanes de la segona meitat del segle XX, tot i el seu reconeixement internacional.
Alberto Fabra (Buenos Aires, 1920-Perpinyà, 2011), establert a Barcelona des que tenia tres anys, va desenvolupar gran part de la seva carrera a París, on va arribar el 1945 amb una beca de l’Institut Francès, i després d’una etapa figurativa d’influència cubista, a partir dels seixanta va endinsar-se en l’abstracció, amb una adopció rigorosa de la pintura cinètica o òptica a partir de la dècada següent, basada en jocs visuals que plantegen enigmes al voltant de la noció d’espai i de la mateixa visibilitat. Company de J. Fín i Xavier Vilató (nebots de Picasso), va entrar en el cercle del pintor malagueny i del poeta Jacques Prévert, però també d’Alexandre Trauner, dissenyador de producció d’Orson Welles o Billy Wilder.
Per la seva banda, Joan Puig Manera (Olot, 1921-l’Escala, 2013), abstracte des dels seus inicis, va ser un dels introductors de l’art cinètic a Europa, als anys seixanta, i capdavanter de l’avantguarda geomètrica a París, on va viure fins al 1971, quan va tornar a Catalunya per instal·lar-se al casal familiar de Pontós. Aquest retir ha impedit reconèixer-lo com un artista de primera fila que havia exposat al costat de Klee, Vassarely, Mondrian o Fontana.
