Arts escèniques

Crítica

dansa

El desfici llaminer de Rocío Molina

El plaer és llaminer i ràpid. I molt intens; gairebé frenètic. I de color rosa xiclet, com l’escenari en el qual Rocío Molina (Màlaga, 1984) taloneja amb desfici. És el flamenc que dialoga, una conversa d’enamorats, el flirteig d’abans de la passió, amb la guitarra de Yerai Cortés (Alacant, 1995). Com si ballés en un pati, una tarda blava de primavera, fugint del dramatisme, l’expressió dolorosa; el gemec de cames i peus.

La malaguenya va estrenar diumenge al vespre a El Canal de Salt dins el festival Temporada Alta , Vuelta a Uno , l’espectacle amb el qual tanca la trilogia de guitarra, i en el qual s’endinsa de forma expansiva, juganera i trencadora, amb un ritme trepidant, en altres territoris de la dansa, més alegres i vitals per convertir-ho en una festa que comença de forma innocent, gairebé infantil.

Estructurat en tres parts, la danzaora, tal com Rocío Molina es defineix, es menja amb desfici les llaminadures enroscades al canell, les clàssiques polseres dolces. És la última part, en la qual ja s’ha vestit amb la jaqueta de lluentons per advertir-nos que, un cop despertat el desig, ja no hi ha aturador. Abans, Rocío Molina s’ha descalçat i ballat en un dels entarimats amb la delicadesa i disciplina i d’una gimnasta olímpica a la barra. Hi haurà hagut també moments de ball enfebrat, amb la flor al cap i amb els tacons calçats. I quan la guitarra es fa silenci, els peta-zetas a la boca de l’artista sonen amb l’estètica d’una crooner a punt d’un blues. En aquest cas, però, res és melancòlic, tot és un divertimento, un atreviment coreogràfic que arriba al seu punt àlgid amb el joc de ventalls que mou de forma endimoniada, posseïda pel gaudi i per la festa; celebrant la dansa en la seva expressió més expansiva.

Vuelta a Uno
Autoria: Rocío Molina
6 de novembre del 2022


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Mor Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona
Cultura

La Patum Infantil omple de balls i salts la plaça de Sant Pere

Berga

L’Escola de Teatre La Diana estrena ‘Un Dios salvaje’ a El Canal

Salt
música

Salvador Sobral clourà la 20a edició de l’(a)phònica amb un concert gratuït

banyoles
MÚSICA

Beth Gibbons, bellesa i dolor al Primavera Sound

BARCELONA