Cultura popular

Cultura popular

Una tradició integradora

Alumnes d’escultura aplicada de l’Escola d’Art d’Olot creen un drac que representa totes les cultures del món

Vol ser una eina d’integració de nouvinguts

El Boru-Boru, que ahir va ballar al so de les gralles i dels tambors i va escopir foc per primera vegada durant la Trobada de viles geganteres de les comarques gironines a Sant Esteve d’en Bas, és un drac molt especial. I és que aquesta nova peça del bestiari de la comarca de la Garrotxa té una simbologia molt especial. Aquest drac és una representació dels dracs de tots els pobles del món i s’ha construït gràcies a un projecte realitzat per a la Fundació Alas y Viento i Amics de la Unesco dins el marc del projecte Talent Creatiu i Empresa del Departament d’Educació de la Generalitat.

La seva pell policromada de polièster que li dona forma és un clam a la fusió de cultures i a l’entesa entre pobles. És, però, sobretot, un clam a la cohesió i a la integració social. El seu objectiu central és ajudar persones nouvingudes de diferents països, cultures i orígens a integrar-se a la cultura catalana a través de la participació i la celebració de les festivitats tradicionals de la cultura garrotxina i catalana. I els dracs, els correfocs i la cultura del foc en general és un element definidor d’aquesta cultura.

El drac Boru-Boru és un drac híbrid inspirat en les màscares Saqra i Boruka de la col·lecció Alas y Viento, però també és una bèstia de foc inspirada en el bestiari popular de Catalunya, concretament de la comarca de la Garrotxa. Per representar gràficament la fusió de totes les cultures, el seu policromat és molt variat i de colors molt vius, indicant que la bèstia està construïda a partir de diferents cultures que formen un sol element. D’aquí, doncs, la seva varietat de colors, textures i formes, que volen fer arribar als espectadors la voluntat de simbolitzar i promoure la diversitat i la unió de diferents cultures.

Aquesta figura del bestiari garrotxí ha estat construïda per les alumnes de segon curs del Cicle d’Escultura Aplicada a l’Espectacle de l’Escola d’Art d’Olot, Joana Torrelles, Carla Moreno, Txello Lobato, Maria Gaona, Cristina Arànega i Katerin Pastrana, que l’han dissenyat i modelat, amb la col·laboració d’alumnes de Model 3[, Motlles i Arts Toys i alumnes de primer d’escultura del mateix centre docent. El projecte ha estat coordinat per les professores Ruth Aisa i Xus Ferrusola.

El Boru-Boru s’afegeix, doncs, a la llarga nòmina de bestiari popular de la comarca. A Olot, a més, ja hi ha el Drac del Carme, que balla a mitjan juliol coincidint amb la festivitat de la verge del Carme. És una de les figures més tradicionals de la ciutat i, ara, se li afegirà un company nascut a pocs metres –l’Escola d’Art està situada a l’antic convent del Carme–, tot i que, en el cas del nou drac, participarà en altres festivitats tradicionals de la cultura garrotxina i catalana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa