Llibres

novetat literària

Assumpta Montellà debuta en novel·la negra

“Algú em va dir una vegada que a les persones els agraden tres coses per damunt de tot: practicar sexe, menjar bé i que els expliquin històries. Jo sé fer bé la tercera cosa. I no hi ha res més poderós que una bona història.”

Aquesta és l’actual carta de presentació de la historiadora Assumpta Montellà (Mataró, 1958), que va debutar en el món dels llibres el 2005 amb l’assaig d’investigació La maternitat d’Elna, que li va publicar Ara Llibres, la seva editorial des d’aleshores. Aquell títol va ser un èxit en molts sentits i la història d’aquella lluita femenina i feminista es va adaptar al teatre i a la televisió.

El 2007 Montellà va publicar El setè camió, que també va ser un èxit, seguit de Contrabandistes de la llibertat (2009) i El silenci dels telers (2012). També és autora del volum il·lustrat La maternitat d’Elna en imatges, amb les fotografies de l’àlbum personal d’Elisabeth Eidenbenz, i de l’obra Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la maternitat d’Elna (2012) i 115 dies a l’Ebre, el sacrifici de la Lleva del Biberó (2014).

Assumpta Montellà ha demostrat a bastament els seus dots per a la recerca i per a la redacció amena i, potser per aquest motiu, ha decidit afrontar un nou repte escrivint una novel·la, tot i que inspirada en persones reals relacionades amb Portbou, localitat on està ambientada.

Via morta, publicada per Amsterdam, segell literari d’Ara Llibres, narra la història d’un grup de personatges que conflueixen, durant uns dies i de manera casual, a Portbou, on la mort d’un d’ells els acabarà unint a la força.

Montellà ha explicat a l’ACN que un dels aspectes distintius és que “els protagonistes parteixen de persones reals” que va anar a conèixer per inspirar-se en les seves històries. “Molts dels fets ocorreguts els he viscut i patit en pròpia pell. D’altres els he vist passar, només n’he estat testimoni, i he pres nota de tot el que passava al meu entorn.”

Pel que fa al gènere, l’autora aposta per estrenar-se en novel·la negra, un gènere que continua creixent i al qual cada vegada arriben més autors. L’obra és el resultat d’un procés creatiu que ha vist la llum després de dos anys de feina.

La trama gira al voltant de Carol Cabot, que es refugia a Portbou després d’una ruptura sentimental que encara té esperances que revifi. La protagonista és una historiadora que fa una recerca sobre Walter Benjamin i que, sense voler, es troba al mig d’una circumstància que la farà córrer per poder salvar la vida. “Ens agraden aquestes històries perquè, en el fons, sempre hi ha una part fosca en la qual les persones se senten reflectides quan llegeixen, sigui per horroritzar-se o per entendre que l’itinerari de l’ànima humana és molt més llarg del que ens pensem”, comenta l’autora.

La idea de fer una novel·la negra va sorgir durant la pandèmia, amb la intenció de “divertir-se”, però també de “posar-se a prova”.

En aquest cas, tot i ser una novel·la amb un “ventall tràgic”, l’objectiu de Montellà és que el lector “quedi atrapat per la història”, que, a diferència dels seus altres llibres, “no busca una reflexió”.

Pel que fa a l’escenari, tenia clar que havia de ser Portbou, el lloc “on va morir el gran filòsof Walter Benjamin”, que també apareix en el llibre. “La seva història em va donar peu a convertir-la en el punt de partida de la novel·la, en un poble de frontera, on hi ha moltes històries i molts silencis”, afirma Montellà. “Vaig pensar que podia ser un bon lloc”, i ho és, pel que fa a la crònica negra dels darrers anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ÒPERA

La directora Emma Dante castiga el ‘bullying’ a ‘La cenerentola’ de Rossini

BARCELONA
cinema

Pablo La Parra Pérez, nou director de la Filmoteca de Catalunya

Barcelona

Nou programa d’arts per quan tanqui Can Maristany

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Un renovat Aplec de la Salut reviu la llegenda de la pesta

SABADELL
TEATRE

Chévere incorpora llenguatge per a sords i cecs a ‘Helen Keller: a muller marabilla’

BARCELONA
J.M. Codina Tobias
Novel·lista

“La felicitat fa basarda perquè mena cap a una sensació de buit”

Barcelona
música

Un infart acaba amb Steve Albini, monument del rock alternatiu

girona
Cultura

Mor Jacobo Rauskin, poeta paraguaià d’àmplia trajectòria professional

art

L’art alliberador de Jordi Colomer, al Macba

Barcelona