Art

cultura

Mor la historiadora de l’art Montserrat Galí

Filla d’exiliats, es va especialitzar en l’estudi de catalans actius a Mèxic

La historiadora de l’art catalanomexicana Montserrat Galí Boadella ha mort als 76 anys a la ciutat mexicana de Puebla, on residia des de feia tres dècades i en va ser una gran defensora del seu patrimoni cultural. Nascuda el 1947 a Ciutat de Mèxic, era filla de l’escriptor Raimon Galí Herrera (1917-2005) i neta del pedagog i historiador Alexandre Galí Coll (1886-1969), que en acabar la Guerra Civil espanyola s’exiliaren.

Tal com recull el Diccionari d’historiadors de l’art català, valencià i balear (DHAC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Montserrat Galí era historiadora de l’art per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Zagreb i va obtenir el doctorat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) amb un treball sobre la introducció del romanticisme a Mèxic. Paral·lelament, va estudiar música a Barcelona i Munic. Professora d’història de l’art a les principals universitats de Mèxic, fou directora del Museu Universitari del Chopo de la UNAM (1989-1994).

Els temes de les seves recerques abasten els segles XVII al XIX, amb èmfasi en els estudis sobre la regió de Puebla-Tlaxcala. En aquest àmbit, va publicar vuit llibres. Va ser presidenta de l’Associació de Catalanistes d’Amèrica Llatina (ACAL) del 2012 al 2015 i organitzadora del Primer Congrés Internacional de l’ACAL (Puebla, 2015).

Es va interessar pel gravat popular i va treballar aquest tema tant a Catalunya com a Mèxic. Com a historiadora de l’art en l’àmbit de l’art català, es va especialitzar en la recerca de catalans actius a Mèxic. Durant el període virregnal va localitzar un escultor català a Puebla, Diego de Folch. També va estudiar el canonge Ignacio Antonio Domènech, autor intel·lectual del tabernacle de la catedral de Puebla, obra magna del neoclassicisme mexicà.

A més, va publicar un treball de caràcter general sobre l’activitat d’artistes catalans a Mèxic després de la independència. Pel que fa als estudis del segle XIX mexicà, especialment del període romàntic, va investigar dos personatges desconeguts a Catalunya. El primer, el figuerenc Narcís Bassols Soriano, guitarrista, a Mèxic va ser editor i impressor. El segon, el barceloní Rafael de Rafael, va desenvolupar una activitat més curta a Mèxic però d’una gran intensitat en molts àmbits, com a gravador, litògraf i editor, i sobretot com a crític d’art.

Com a comissària, es va encarregar de nombroses exposicions d’art mexicà i també dedicades a l’art català, com Luis G. Jordá, un músico catalán en el México del Porfiriato.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Vilassar de Dalt: aparador de la fotografia analògica fins al 18 de juny

Vilassar de Dalt
Cultura

Mor Gudrun Ure, actriu escocesa protagonista de la sèrie infantil ‘Super Gran’

Cultura

Mor la presentadora i actriu mexicana Verónica Toussaint

Cultura

Mor Tony McFarr, el doble d’acció de Chris Pratt i Jon Hamm

música

Pol Bordas estrena ‘Cor petit’ amb la ‘col·labo’ de Figa Flawas

girona

La Casa Natal de Dalí, guardonada en els Premis CETT Alimara

FIGUERES

L’Ajuntament de Portbou torna a ser patró de la Càtedra Walter Benjamin

PORTBOU
música

Cala Vento versiona ‘Pau’ d’Els Pets en el seu vintè aniversari

girona
cinema

Nous membres d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català

barcelona