Jazz entre estrelles i ‘homes senzills’

La visita, dilluns i dimarts de la setmana que ve, de Woody Allen i la seva banda de jazz de Nova Orleans marcarà el començament de l’històric Festival de Jazz de Barcelona, que, en la 55a edició, posa més entrades que mai a la venda (52.800) i presenta més d’un centenar d’actuacions i activitats diverses en 17 espais de la ciutat. “Som un festival de ciutat i de país que es degusta a poc a poc”, va reivindicar-lo Tito Ramoneda, director executiu de The Project, l’empresa que l’organitza des de finals dels anys vuitanta, en una presentació ahir al migdia a l’antiga Fàbrica Damm.

El programa, desgranat ahir pel director artístic del festival, Joan Anton Cararach, presenta “autèntics mestres de la música” com ara Ron Carter, Kenny Barron i –tot un clàssic, ja, del festival– Chucho Valdés i remarca la seva aposta pel jazz del país amb propostes destacades com ara una nit de big bands al Palau de la Música, la presentació del disc que Andrea Motis ha gravat enguany a Xile amb una orquestra de corda i vents, la col·laboració de la big band del Liceu amb el baixista camerunès Richard Bona i les noves aventures de dos músics històrics com són Carles Benavent i Josep Mas, Kitflus. Un altre veterà, el contrabaixista Horacio Fumero, nascut a l’Argentina però establert a Catalunya des d’enguany ha fet mig segle, serà objecte del ja tradicional Retrat d’Artista del festival, amb cinc propostes diferents, entre les quals una celebració del llegat de Tete Montoliu, a qui va acompanyar una pila d’anys, o un duet amb la seva filla (pianista) Lucia. La Sant Andreu Jazz Band de Joan Chamorro, en el “millor moment” de tota la seva història, segons Cararach, farà, per la seva banda, un concert amb repertori brasiler i l’ubic Marco Mezquida –“pluriocupat del festival”, en paraules del director artístic– hi presentarà Tornado, el seu nou disc amb Ramon Prats i Masa Kamaguchi, que ahir ja va poder-se escoltar a Vic, i assumirà el repte de compartir piano en un concert al Palau amb el dominicà Michel Camilo, mereixedor, aquesta vegada, de la medalla d’or del festival.

El Conservatori del Liceu, un any més, s’erigeix en un dels espais centrals de cicle, amb propostes com ara les de Dave Douglas, Joey Calderazzo amb Miguel Zenón, Donny McCaslin, The Bad Plus, Chris Potter i Aaron Parks, a més de les classes magistrals que, des de fa anys, singularitzen el festival barceloní i propostes de la casa com ara el Liceu Gran Ensemble, que dirigeix Toni Vaquer. Hi haurà nous espais, també: serà el cas de La Paloma, on Bebe, en el marc de les escapades estilístiques de la mostra, oferirà un concert a guitarra i veu, i el Jamboree, que, després de molts anys, retorna a la graella de programació del festival amb concerts com ara els de The Funky Knuckles, Ala.ni i el ja esmentat Horacio Fumero amb aliances, en aquest cas amb Bill McHenry i Pedro Javier González o Xavi Torres i Rita Payés. No hi busquin, però, el Milano, antic aliat del Festival de Jazz i condemnat a desaparèixer en qüestió de dies. “No és cap bona notícia, que tanqui una sala, que en aquest cas ho fa per un tema especulatiu”, va lamentar Ramoneda.

El festival celebrarà també el 25 de setembre al Moll de la Fusta una nova edició de la festa jazzística i gastronòmica Jazz & Food i, fins a finals d’any, rebrà també visites de Joshua Redman, Sergio Mendes, Bebel Gilberto i Clara Peya, així com una nova edició del Festival De Cajón, amb Tomatito, Rosario, Miguel Poveda i María José Llergo.

En les seves accions publicitàries, el festival torna a recórrer a un text de Frederic Lliurat publicat el febrer del 1936 a Revista Musical Catalana i que, certament, fa posar les mans al cap: “El jazz és un art ben palesament primitiu, i ben digne dels homes senzills que el practiquen.”