Música

Cultura

Péter Eötvös, l’últim gran compositor i director d’orquestra hongarès

Va dur una llarga vida artística a cavall de la tradició i l’avantguarda, i va dirigir grans orquestres com les filharmòniques de Berlín, de Cleveland i de Viena

El compositor hongarès Péter Eötvös va morir diumenge a Budapest a l’edat de 80 anys. Era considerat un dels grans noms de la música europea i l’últim gran compositor del seu país.

Va néixer a Transsilvània el gener del 1944 i va estudiar composició a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest i direcció a la Hochschule für Musik de Colònia. Després dels seus estudis va començar component bandes sonores per a pel·lícules hongareses, i va formar part de l’Stockhausen Ensemble, un projecte de composició en grup pel festival de música clàssica Darmstadt. Als anys setanta va ser membre fundador del col·lectiu de músics Oeldorf Group i, del 1979 al 1990, director musical i director de l’Ensemble InterContemporain de París, un conjunt de 31 músics dedicats a interpretar i promoure la música de cambra contemporània. El 1991 va fundar la Internacional Eötvös Institute, amb l’objectiu de formar i impulsar joves directors i compositors, i l’any 2004 va crear l’Eötvös Contemporary Music Fundation a Budapest, amb el mateix propòsit.

Com a director d’orquestra va dirigir la Simfònica de la BBC (1985-1988), l’Orquestra del Festival de Budapest (1992 i 1995); la Filharmònica Nacional de Budapest (1998-2001), la Royal Concertgebouw Orchestra dels Països Baixos, l’Orquestra de Cleveland, la Filharmònica de Berlín i la Filharmònica de Viena. Com a compositor, entre el centenar d’obres que va crear, hi ha òperes com Harakiri (1973); Les tres germanes (1997), basada en l’obra de Txékhov; Angels in America (2000), basada en la peça teatral de Tony Kushner; Lady Sarashina (2007) i Love and other demos (2008), basada en la novel·la de Gabriel García Márquez.

Va impartir diverses classes magistrals i seminaris arreu d’Europa, i des del 1992 fins al 2007 va exercir de professor a Colònia i a Karlsruhe. Va ser membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música, i de l’Acadèmia de les Arts de Berlín i d’Hongria. L’any 2015 va ser reconegut amb la màxima distinció del seu país, l’Orde de Sant Esteve.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Patrimoni

El Museu Castell de Peralada exposa a Madrid una mostra sobre la gènesi de la seva col·lecció

Peralada
lletres

Homenatgen Feliu Formosa en ocasió del seu proper 90è aniversari

barcelona
art

Els promotors del fallit Hermitage de Barcelona negocien ara amb Carmen Thyssen

barcelona
FIGUERES

El Festival de Jazz de Figueres torna després de dos anys amb una nova direcció

figueres
música

El FEMJazz! tornarà a tenir la Draga com a escenari principal en la 30a edició

banyoles
Cinema

Cate Blanchett rebrà un Premi Donostia al Festival de Sant Sebastià

Sant Sebastià
ÒPERA

La directora Emma Dante castiga el ‘bullying’ a ‘La cenerentola’ de Rossini

BARCELONA
cinema

Pablo La Parra Pérez, nou director de la Filmoteca de Catalunya

Barcelona

Nou programa d’arts per quan tanqui Can Maristany

SANT CUGAT DEL VALLÈS