Música

Cultura

Péter Eötvös, l’últim gran compositor i director d’orquestra hongarès

Va dur una llarga vida artística a cavall de la tradició i l’avantguarda, i va dirigir grans orquestres com les filharmòniques de Berlín, de Cleveland i de Viena

El compositor hongarès Péter Eötvös va morir diumenge a Budapest a l’edat de 80 anys. Era considerat un dels grans noms de la música europea i l’últim gran compositor del seu país.

Va néixer a Transsilvània el gener del 1944 i va estudiar composició a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest i direcció a la Hochschule für Musik de Colònia. Després dels seus estudis va començar component bandes sonores per a pel·lícules hongareses, i va formar part de l’Stockhausen Ensemble, un projecte de composició en grup pel festival de música clàssica Darmstadt. Als anys setanta va ser membre fundador del col·lectiu de músics Oeldorf Group i, del 1979 al 1990, director musical i director de l’Ensemble InterContemporain de París, un conjunt de 31 músics dedicats a interpretar i promoure la música de cambra contemporània. El 1991 va fundar la Internacional Eötvös Institute, amb l’objectiu de formar i impulsar joves directors i compositors, i l’any 2004 va crear l’Eötvös Contemporary Music Fundation a Budapest, amb el mateix propòsit.

Com a director d’orquestra va dirigir la Simfònica de la BBC (1985-1988), l’Orquestra del Festival de Budapest (1992 i 1995); la Filharmònica Nacional de Budapest (1998-2001), la Royal Concertgebouw Orchestra dels Països Baixos, l’Orquestra de Cleveland, la Filharmònica de Berlín i la Filharmònica de Viena. Com a compositor, entre el centenar d’obres que va crear, hi ha òperes com Harakiri (1973); Les tres germanes (1997), basada en l’obra de Txékhov; Angels in America (2000), basada en la peça teatral de Tony Kushner; Lady Sarashina (2007) i Love and other demos (2008), basada en la novel·la de Gabriel García Márquez.

Va impartir diverses classes magistrals i seminaris arreu d’Europa, i des del 1992 fins al 2007 va exercir de professor a Colònia i a Karlsruhe. Va ser membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música, i de l’Acadèmia de les Arts de Berlín i d’Hongria. L’any 2015 va ser reconegut amb la màxima distinció del seu país, l’Orde de Sant Esteve.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MÚSICA

El Sónar trasllada l’univers immersiu dels Chemical Brothers a Casa Batlló

BARCELONA
Cinema i sèries

El GAC ofereix 54 beques per escriure guions amb una dotació de 500.000 euros

Barcelona

Sílvia Pérez Cruz aspira a cinc premis Alícia de l’Acadèmia de la Música

BARCELONA
Música

Carles Viarnès porta la fusió de música clàssica i moderna amb l’orgue de la Casa de Cultura

Girona
La Casa Masó revalora el dibuix de l’arquitecte
ART

La Casa Masó revalora el dibuix de l’arquitecte

GIRONA
La crònica

Maria Schneider tenia raó

Art

Inundart proposa passejar pel Barri Vell tot escoltant veïns sobre la gentrificació

Girona
Música

Blanes Arran de Mar s’estrenarà amb Mayte Martín i Albert Pla

Blanes
Música

El Festival Itinera ha programat 250 concerts en micropobles de Catalunya

Girona