Le Croupier , el grup liderat pel músic cellerenc Carles Cors, estrenarà demà al Teatre Municipal de Girona el seu nou espectacle, Esperança Dinamita, dins del festival Temporada Alta , i es podrà veure també del 14 al 30 de novembre en un local tan adient com El Molino de Barcelona, últim reducte del Paral·lel gloriós que reivindica aquest muntatge amb nom de vedet oblidada, nascuda el mateix any que la mítica Raquel Meller. Esperança Dinamita, que ja es va poder veure en el seu format de carrer –amb una caravana del Circ Raluy com a escenari– a la Fira Mediterrània de Manresa, parteix d'un autèntic treball d'arqueologia musical, realitzat per Xavier Albertí, director artístic del Teatre Nacional, que ha buscat en arxius i biblioteques partitures de cuplets, foxtrots, xarlestons i altres petites joies perdudes que vedets de tot tipus i condició van cantar en els teatres del Paral·lel barceloní durant el primer terç del segle XX, la seva autèntica edat d'or.

Le Croupier –nascut també com un personatge de vocació cabaretera– ha recuperat una dotzena d'aquelles cançons, amb títols com ara La pulga, La vaselina, Pica-pica, Shimmy de la neurastènia i El tango de la cocaína, totes elles farcides de picardia i dobles sentits, i les ha posat en escena amb la seva banda habitual –Toni Huertas, David Benítez, Faló Garcia, Xevi Quiño, Josep Picot i Raül Sànchez–, reforçada amb les cantants i actrius Aina Sánchez i Mont Plans. “Hauria quedat molt estrany fer-ho sense cap presència femenina, ja que aquestes cançons havien estat interpretades per dones”, diu Cors, que recorda que, a les acadèmies de cupletistes de Nou de la Rambla, es componien cuplets a mida per a les cantants emergents, que pagaven una pesseta per un cuplet personalitzat o una pesseta i un ou ferrat, si la cançó anava de gelosia. Demà hi haurà una tercera dona: els espectadors seran rebuts al Municipal per Merche Mar, l'amfitriona d'El Molino.

Xavier Pujolràs s'ha encarregat de la direcció escènica i Josep Maria Miró, de la dramatúrgia, en aquest ambiciós espectacle que, en la seva versió per a teatres i auditoris, no inclou la caravana del Raluy, però sí un documental sobre la misteriosa Esperança Dinamita, realitzat per Albert Blanch, amb la veu en off de Pere Arquillué. També s'ha editat un disc amb les 14 cançons de l'espectacle, incloses la inèdita Pastura, pastura, pastor i L'expresident, amb una lletra molt actual: “El papà era president del territori però la llauna aquest estiu li van donar. Perquè una trucada d'un banquer d'Andorra, va ser un cop que molt baldat el va deixar”.