Brussel·les vol un pressupost post-‘Brexit’ més ambiciós
Proposa vincular els fons europeus a la independència judicial dels estats
La política agrària i la de cohesió, les més afectades per les retallades
Els diners pel control migratori quasi es tripliquen
Comença a agafar forma el projecte polític de l’actual executiu de la Unió Europea per a després del 2020: més ambiciós i que castigui aquells que infringeixen l’estat de dret. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va anunciar ahir la proposta de pressupost a sis anys per a l’era post-Brexit. És a dir, el seu esquema de prioritats polítiques a mitjà termini i de repartiment del pastís entre estats, regions i sectors. Entre el 2021 i el 2027 preveu gastar 1.135.000 milions d’euros; és a dir, l’1,11% del producte nacional brut (PNB) dels 27 estats membres, aspirant a engreixar la seva caixa respecte a l’últim pressupost, tot i perdre un dels seus contribuents nets més grans. Ara bé, la proposta haurà de sobreviure una llarga cursa d’obstacles amb les negociacions entre estats i les eleccions europees al davant.
De moment, els números que hi ha sobre la taula posen de manifest la reestructuració necessària dels fons europeus per la pèrdua del Regne Unit i les noves prioritats dels socis. La CE ha dissenyat un pressupost que passa la tisora per les dues grans partides que representen més del 70% de la despesa: cohesió i agricultura. Segons les estimacions que fa la mateixa institució, hi hauria retallades d’un 5% per a la política agrària comuna (PAC) i d’un 6% per als fons que anivellen les diferències econòmiques entre regions. Per contra, el programa estel·lar, l’Erasmus, s’engreixaria i doblaria la seva aportació, mentre que el control migratori gairebé es triplicaria. La “gran innovació” que va vendre ahir l’executiu comunitari va ser la vinculació del finançament a la independència judicial, una mesura pensada sobretot per a grans receptors com ara Polònia i Hongria, que estan sota la lupa per aquesta qüestió. Les noves regles permetrien a Brussel·les “suspendre, reduir o restringir” l’accés als fons europeus en funció de les deficiències respecte a l’estat de dret. Segons la Comissió, “només un sistema judicial independent” pot garantir que els diners dels contribuents europeus estiguin protegits del “frau o l’abús”.
Comença la batalla
Ara les cancelleries europees ja tenen una base per negociar com es reparteixen el pastís. Una batalla que es pot lliurar en tots els sentits: est, oest, nord i sud. Afluixar més la cartera a Brussel·les no convenç tothom. Mentre que França i Alemanya hi estan disposats, d’altres com ara Àustria, Holanda i Dinamarca ahir ja es van queixar de la proposta. També ho va fer Polònia, que la considera poc equilibrada. I és que la reducció dels fons regionals té l’oposició dels seus principals beneficiaris, els països de l’est. A més, Itàlia, Grècia i l’Estat espanyol reclamen part d’aquesta partida per fer front a la xacra de l’atur juvenil.
Malgrat que l’actual executiu de Juncker vol aprovar aquest pressupost abans que acabi l’actual legislatura i es formi una nova cambra parlamentària, que hi haurà de donar el vistiplau, les cancelleries veuen molt poc realista que es pugui arribar a un acord en menys d’un any.
El creixement de la zona euro es frena
Amb un horitzó incert per la fractura del Brexit i l’amenaça de la guerra comercial amb els Estats Units, la zona euro frena el seu optimisme econòmic aquest any 2018. El seu PIB només va créixer un 0,4% entre el gener i el març en comparació amb el trimestre anterior, segons les últimes dades publicades ahir per l’oficina estadística de la UE. És la pitjor dada registrada en l’últim any i mig. Després d’expandir-se al 0,7% entre l’octubre i el desembre del 2017, en els últims tres mesos l’economia dels 19 països que formen la zona euro es va alentir, i els seus índexs han estat inferiors als dels EUA.
