Horta de Sant Joan (Terra Alta) és un dels pocs municipis de l’estat espanyol que “manté viva la tradició del gla dolç”. Al seu terme, hi ha les carrasques a partir de les quals treballa Balanotrees, empresa de la Nou de Gaià (Tarragonès) que fa empelts per a la conservació d’aquesta carrasca de gla dolç a Catalunya i la recuperació i promoció d’aquest fruit per al consum humà. Els propietaris de Balanotrees, Joan Montserrat i Francesc Ribera, comercialitzen, amb el nom d’Orta, empelts d’aquestes carrasques. “Abans de l’agricultura del cereal, el gla tenia un paper central en les nostres dietes i per a molta gent era un aliment bàsic”, explica Montserrat en declaracions a l’ACN. L’enginyer lamenta que ara estigui “relegat a alimentar el bestiar”.

Tot va començar amb una conversa de Joan Montserrat i la seva àvia, l’any 2014. La dona va explicar a l’enginyer agrònom que de petita anava al bosc a buscar aglans dolços de dues alzines concretes. “Se les menjava torrades, com les castanyes”, detalla Montserrat. Aquesta tradició és ara molt desconeguda per tot el país, però els dos socis de Balanotrees, Montserrat i Ribera, que la volen recuperar a través de la comercialització d’empelts d’unes varietats concretes de carrasques, les d’Horta de Sant Joan. Balanotrees és l’únic viver de Catalunya que empelta carrasques d’aglà dolç. Des que van crear l’empresa ara fa quatre anys, la demanda d’aquests empelts no ha parat de créixer i ja en comercialitzen prop de 800 exemplars anuals.

Montserrat destaca la importància de l’alzina de gla dolça “en un context de crisi climàtica” com l’actual. “L’alzina és un arbre molt adaptat al territori que necessita poca aigua i pocs tractaments químics. Així que per fer un cultiu ecològic i sostenible té molt de sentit”, ha destacat. Montserrat ha animat a apostar per aquesta varietat si es vol “una agricultura que vagi de la mà dels processos naturals”.

L’empresa de la Nou de Gaià és pionera a Catalunya en recuperar i promoure aquesta varietat d’alzines i han demanat al Govern que destini recursos públics per poder fer una “prospecció” per trobar més carrasques de gla dolça “de forma urgent”,