Economia

editorial

Transformar amb més agilitat

Aquesta gran iniciativa keynesiana no s’està desplegant amb la celeritat que s’escauria, i això es tradueix en un cert desinterès dels empresaris

L’economia catalana, semblantment a les altres que pertanyen a l’arc comunitari, està immersa en l’ambiciós procés de transformació que la UE va posar en marxa el 2021 per sortir de l’atzucac en què l’havia deixada la pandèmia i entomar els nous reptes globals que caldrà afrontar els anys a venir en els àmbits de la transició ecològica, la transformació digital, la cohesió social i territorial i la igualtat de gènere o la innovació en ciència i salut, entre d’altres. La inversió conduïda per Brussel·les a través dels fons Next Generation EU, o els mecanismes de recuperació i resiliència (MRR), és prou generosa per a l’Estat espanyol, amb 163.800 milions d’euros a esmerçar en dues fases. El cert és que aquesta gran iniciativa keynesiana d’abocar diners sobre l’economia per rellançar-la amb uns nous atributs que la facin del tot competitiva, no s’està desplegant com caldria. Diverses disfuncions estan restant al programa la celeritat que s’escauria. Un primer entrebanc és el feixuc tràmit burocràtic, que ha de superar tres nivells de decisió i gestió (Comissió Europea, Estat i comunitats autònomes). Així mateix, la Generalitat, arran de les convocatòries d’ajuts en què l’import s’ha de repartir entre una multitud de beneficiaris, està patint un veritable coll d’ampolla de gestió. L’empresari no s’hi està interessant com tothom s’esperava a causa d’unes finestres de sol·licitud que en molts casos són excessivament curtes, o de l’encavalcament dels programes d’ajuts, a més de trobar a faltar un marc d’execució clar. El marc de governança està excessivament centralitzat, i les comunitats autònomes, en el marc de les conferències sectorials sobre l’assignació i sobre els àmbits d’execució dels fons, tenen massa poc marge per adequar les convocatòries als trets distintius de l’entramat industrial local.

Pel que fa als grans plans, els anomenats PERTE, durant aquests anys s’ha palesat que les exigències de la Comissió posen molts pals a les rodes al procés d’aprovació i gestió, amb problemes com l’exigència a l’empresari d’avalar imports anticipats molt elevats, quan el que desitjaria és un mecanisme basat en la destresa, per no fer trontollar la seva tresoreria, en una conjuntura que no és precisament propícia per invertir en processos innovadors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ECONOMIA

Augmenta un 35,6% l’allotjament turístic al Vallès Occidental amb una estada mitjana de dues nits

TERRASSA
ECONOMIA

El Maresme pedala a favor de l’EuroVelo 8

MATARÓ
Rússia

Rússia augmenta un 82% els ingressos per la venda de petroli i gas el 2024

barcelona
unió europa

La CE exigeix a Booking complir amb la llei de mercats digitals

barcelona
ECONOMIA

Came Parkare s’instal·larà al parc de l’Alba

CERDANYOLA DEL VALLÈS

Compradors d’or, paranoics o assenyats?

Barcelona

El negoci de les caixes fortes reneix

barcelona
Ruben Sans
President de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

“L’empresari segueix veient-se com una figura negativa”

Barcelona
DE MEMÒRIA

Línies d’ultramar (1906)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)