El lloguer a Barcelona s’enfila fins a 1.123,56 euros al mes en el segon trimestre
A Catalunya, de mitjana, puja fins als 830,34 euros, 17,47 euros més que el primer trimestre
Capella insisteix al govern espanyol que apliqui la llei d’habitatge
El lloguer a Barcelona ha tornat a marcar un nou màxim durant el segon trimestre. Segons les últimes dades actualitzades per l’Incasòl, s’ha enfilat fins a 1.123,56 euros al mes de mitjana, 36 euros més respecte dels tres primers mesos de l’any. Des de 2020 el lloguer no ha parat de créixer a la capital catalana. Si tenim en compte la mitjana dels dos primers trimestres d’aquest any, llogar un habitatge a la capital catalana va costar una mitjana de 1.104,9 euros al mes.
A Catalunya, de mitjana el lloguer s’ha enfilat fins als 830,34 euros durant el segon trimestre, 17,47 euros més que el primer trimestre. Pel que fa als contractes, a Barcelona, entre l’abril i el juny s’han signat 10.328 contractes, un 9,5% menys que el mateix període de fa un any (11.443) i un 5,1% menys que entre gener i març (10.890). Pel que fa a les dades catalanes, segons informen les agències, el nombre de contractes ha baixat fins als 34.981, un 6,36% menys que fa un any (37.355).
“Necessitat urgent”, segons Capella
La consellera de Territori, Ester Capella, ha valorat les noves dades i ha tornat a exigir al govern espanyol que apliqui la llei per contenir les rendes de l’habitatge perquè “és una necessitat urgent” ja que mentrestant el mercat continua actuant de manera “salvatge”. Fent una comparació dels preu de l’habitatge en els darrers deu anys, Capella ha indicat una pujada d’un 62,1% a Barcelona i un 43,6% en el conjunt de Catalunya. “Ningú en aquest país ha vist incrementat el seu salari en la mateixa proporció que puja el preu dels lloguers”, ha assegurat. En aquesta línia, ha reclamat a l’executiu espanyol que publiqui la memòria de zones tenses que li va remetre el govern català, “que deixin de fer interpretacions pròpies de la advocació de la llei” i apliquin la normativa i que també es doni a conèixer l’índex de referència del preu del llogues inclòs a la Llei de l’habitatge. La consellera també ha insistit al govern espanyol que destini una part del parc d’habitatges de la Sareb a lloguer social de forma gratuïta. En aquest sentit, ha recordat que els ciutadans ja van pagar el rescat bancari. “Vam rescatar els bancs, els vam netejar els seus balanços i ara de nou a través de les cessions que es van fer des del govern espanyol es pretén que tornem a pagar”, ha criticat.
Més dades territorials
De l’anàlisi de les dades es desprèn que el preu del lloguer només va baixar dels mil euros a tres districtes de la ciutat: Nou Barris (779,3 euros), Sant Andreu (877,6 euros) i Horta-Guinardó (894,2 euros). El districte on el lloguer és més car és Sarrià-Sant Gervasi (1.498,4 euros), seguit d’Eixample (1.245,5) i les Corts (1.232,8). Les dades de la Generalitat, que procedeixen de les fiances que es dipositen a l’Institut Català del Sòl (Incasòl), també mostren com hi ha diferències per demarcacions. Les mitjanes a Barcelona se situen en 910,8 euros, 638,3 a la de Girona, 570,4 a la de Tarragona, i 475,4 a la de Lleida. En consonància amb la pujada dels preus, el nombre de contractes d’arrendament signats ha registrat una davallada respecte dels primers tres mesos de l’any. A Barcelona s’han signat 26.496 contractes, un 4,47% menys; a Tarragona 3.437, un 4,08% menys; i a Girona 3.392, un 4,43% menys. Lleida ha estat l’única demarcació on han pujat lleugerament el nombre de contractes signats, fins a 1.656, un 0,1%.
