La nostàlgia us farà rics
L'èxit assolit pels concerts de retorn de Sopa de Cabra és un nou exemple per certificar el negoci que hi ha al voltant de la passió que desperten propostes, articles o activitats que semblaven propis de temps passats
Hi ha qui els va anar a veure per rejovenir-se l'esperit, alguns s'hi van apuntar moguts per la curiositat de viure batalletes que només havien sentit a explicar, uns quants buscaven sentir en directe cançons tantes vegades taral·larejades i a uns altres el que els atreia era veure els efectes del pas del temps en una colla de músics que un dia van ser referents d'un moviment cultural. El cas és que fins a 70.000 persones han vist els Sopa de Cabra en algun dels set concerts de retorn que han ofert aquest setembre després de 10 anys retirats dels escenaris. A raó d'uns 30 euros de mitjana per entrada, sembla que els Sopa han trobat la resposta als que es pregunten si és possible fer negoci amb la nostàlgia.
El periodista i escriptor Pep Blay se sap de memòria la vida i miracles dels Sopa de Cabra (és l'autor de la biografia Si et quedes amb mi) i també coneix amb profunditat el panorama musical més contemporani. Quan se li demana l'opinió sobre les causes de l'interès que ha generat el retorn de la banda gironina, Blay destaca que “és espectacular però no és un fet aïllat” i posa com a exemple el musical Cop de rock, dels Dagoll Dagom: “S'agafen a unes cançons que un dia van triomfar per fer-ne ara un espectacle de teatre.” El crític musical prova de donar una explicació a aquesta afició pels temps passats i relata que als concerts dels Sopa hi ha anat gent jove que no els havia vist mai: “Jo mateix hi he anat amb el meu fill, però l'element sentimental de la música hi era molt present, i és clar que això ha despertat l'interès de la gent que en el seu moment els va disfrutar.” Blay és del parer que cap dels grups que actualment triomfen en el panorama musical català seria capaç d'omplir tres cops el Sant Jordi, però, en canvi, creu que “si Els Pets haguessin estat 10 anys sense tocar o els Sau poguessin tocar altre cop tindrien un èxit similar”.
LES CAUSES.
Hi ha alguna causa racional que justifiqui l'afany per retornar al passat? El sociòleg Salvador Cardús (doctor en ciències polítiques i professor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona) considera que el fet que l'individu mostri interès per fets, situacions o articles que ja tenen la data de caducitat superada no és un fenomen nou, però sí destaca que quan van mal dades creix la tendència a pensar que tota època passada va ser millor: “I això és totalment fals, els temps passats van ser sempre pitjors, només ens hem de fixar en com han evolucionat les màquines o la tecnologia.” Des del punt de vista de la sociologia, Cardús explica que “en temps de crisi es pot estendre la sensació que l'època present no deixarà res de bo, que no aportarà gran cosa perquè difícilment tindrem històries èpiques”. En aquest sentit, el professor posa de manifest que “la crisi actual pot fer lluir més intensament els temps passats, fer percebre que les coses eren millors, i no vol dir que objectivament sigui així”. Salvador Cardús s'agafa a l'exemple dels concerts de Sopa de Cabra per explicar que “segurament bona part de la gent que ha anat als concerts sentia nostàlgia pròpia, dels seus temps de joventut, i no pas nostàlgia del que els aporta el grup de música”.
MODA ‘RETRO'.
