El vi català vol festejar els paladars fins

Diam, empresa capdavantera en la fabricació de suros tecnològics per a vins tranquils i espumosos i amb 1.300 milions de taps venuts anualment com a carta de presentació, va organitzar fa uns dies a Sitges una reunió exclusiva amb més de cinquanta directius de diversos cellers de prestigi per analitzar les possibilitats de penetració que tenen els vins catalans en el segment del luxe i alta gamma.

La jornada Luxe i vi català. Claus per millorar la posició de prestigi per al vi català tenia la col·laboració de l'Associació Vinícola Catalana i es marcava l'objectiu de conèixer i debatre les claus de futur del vi català en els mercats exteriors i la seva posició en la gamma mitjana-alta, una franja comercial on hi ha marge i negoci però on no tots els vins tenen cabuda.

Precisament avaluar si els vins catalans poden competir amb garanties en aquest terreny és el que va tractar de desgranar Sarah Jane Evans, presidenta de l'institut de Masters of Wine (els millors tastadors del món) i copresidenta per a l'Estat espanyol dels premis Decanter World Wine. “No hi ha debat, els vins catalans ocupen una posició de prestigi”, va sentenciar l'experta, i va revelar els seus fonaments per emetre el veredicte. “El vi a Catalunya té producte, posició i preu.” En aquest sentit va posar de manifest que “el vi català no es ven barat. És cert que a Europa el vi espanyol és sinònim de vi barat però quan es parla de vi barat és vi de Calatayud, no és vi català”.

Sarah Jane Evans enraonava per a un públic compost, principalment, per productors catalans i es podia pensar que tenia miraments a l'hora d'avaluar la realitat vitivinícola del país. El cert és, però, que després de les seves lloances als vins catalans no es va estalviar de dir: “Amb el cava sí que hi ha un problema. El cava és un tema a part perquè sí que és cert que el cava s'està venent barat i que queda identificat com el producte que compra aquell qui no pot permetre's el xampany.”

De la mateixa manera va posar de manifest que, per al consumidor internacional, “Catalunya és Barça, platja i esquí, però Catalunya no és vi”. Ferran Centelles, fundador de Wineissocial i antic sommelier del restaurant elBulli, va explicar que, segons un estudi, “el consumidor del Regne Unit, quan té intenció de comprar vins cars, prioritza que siguin de França,
Austràlia, Itàlia o Nova Zelanda”.

Pedro Nueno Iniesta, doctor a la Universitat de Harvard i professor d'iniciativa emprenedora a l'Iese, també va incidir en la poca projecció internacional dels vins catalans. “Catalunya no existeix al món. Existeix Barcelona i existeix Espanya, però no Catalunya”, va dir, i va parlar de la necessitat de concentrar el sector perquè “és molt difícil crear una marca i sostenir-la. A Espanya hi ha 5.000 bodegues i 15.000 marques”.