El govern espanyol refreda la previsió de creixement

L’executiu espanyol va rebaixar ahir les expectatives de creixement econòmic a l’Estat per aquest any, respecte a les que va fer l’octubre passat tot coincidint amb la presentació del pressupost general. La tercera onada de la pandèmia durant l’inici d’aquest any, juntament amb el retard de la posada en marxa dels fons europeus de recuperació de la pandèmia i els estralls del temporal Filomena en conreus i infraestructures li fan creure que el producte interior brut (PIB) es tancarà en un 6,5% de creixement. Són 3,3 punts per sota del pronòstic de la tardor (un 7,2%), i van en línia amb les perspectives presentades a principi de setmana pel Fons Monetari Internacional (FMI), que el fixava en el 6,4%.

La vicepresidenta espanyola i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, va assegurar ahir: “La recuperació es retarda un trimestre, però el saldo global es manté per als dos anys.” Així, el govern trasllada l’acceleració ara al 2022, quan compta que siguin plenament operatius els fons europeus, pels quals l’Estat espanyol podrà rebre durant els pròxims tres anys fins a 150.000 milions, dels quals 81.000 milions són en ajuts directes i, la resta, en préstec. Calviño afirma que el creixement inicialment previst que incorporaven els fons i que era d’un 9,8% no està descartat, però es trasllada al 2022. Això per l’empitjorament en l’execució de les inversions de projectes que es poden acollir a aquests fons.

En les previsions de la tardor passada, el govern espanyol no va fer cap pronòstic respecte a com anirà l’economia l’any vinent. Ara, sí. Concretament, en preveu un creixement lleugerament superior al d’aquest 2021 i el situa en el 7%. És una perspectiva de recuperació del nivell del PIB previ a la pandèmia a finals d’any. Pels anys següents, és a dir el 2023 i el 2024, encara es mantindria el creixement econòmic, tot i que l’alça seria inferior: d’un 3,5% i un 2,1% respectivament.

Si l’FMI preveu que aquest any la taxa d’atur espanyola serà la més alta de la zona euro (18,6%) i que el 2026 seguirà encara amb més atur que abans de la crisi, Calviño no opina igual. De fet, l’executiu de Sánchez l’ha revisat 1,7 punts a la baixa, amb un 15,2%. Segons la vicepresidenta, la raó és que les mesures de protecció laboral que ofereixen eines com ara els ERTO han trencat la relació tradicional entre contractació econòmica i destrucció d’ocupació. També divergeix amb l’FMI respecte a l’evolució futura de l’atur. Així, el govern espanyol va indicar ahir un descens progressiu per a l’any vinent (14,1%) i un 13,2% per al 2023 i un 12,7% per al 2024.