Opinió

EDITORIAL

El crèdit tornarà al passat

L'aixeta del crèdit continua tancada -perquè les entitats financeres tenen altres prioritats, però també perquè la demanda és fluixa i se la miren amb lupa-, però tard o d'hora es tornarà a obrir, i no rajarà com abans. Si més no, perquè les noves exigències de capital el faran més car, i els bancs i caixes que sobrevisquin tornaran a aplicar unes normes de prudència que es van arraconar en els anys de la borratxera financera. En aquesta recuperació de la valoració més estricta dels riscos, les pòlisses de crèdit perdran importància davant d'altres figures com el factoring, el renting, les assegurances de crèdit o les línies de descompte de pagarés, i les garanties de les operacions aniran més lligades a l'activitat de les empreses que no pas al patrimoni dels seus propietaris. La millor garantia per obtenir un crèdit serà demostrar que l'empresa té capacitat per generar ingressos suficients per tornar-lo. Això és així tant per a les operacions a curt termini per finançar el circulant com per a les a llarg termini: en aquesta nova situació, de la mateixa manera que la banca haurà de tenir més capital, l'empresa haurà d'estar més capitalitzada i no pretendre escometre inversions amb molt crèdit i pocs recursos propis. L'alt palanquejament no serà una opció quan el crèdit torni a la normalitat i es tingui per insostenible un endeutament empresarial que tripliqui els recursos propis, o un endeutament hipotecari a 40 anys, més del doble del que era costum fa una dècada. El dubte és si aquestes noves maneres de treballar perduraran, o si simplement serà un altre moviment de pèndol entre l'exuberància i la restricció.

El mercat és el món cada vegada més

Les empreses catalanes ja fa dècades que han descobert que el mercat no acaba a la península. En l'actualitat, l'exportació de Catalunya respecte a l'Estat espanyol se situa a prop del 30%. A més, molts estudis, conferències van en la línia de preveure la internacionalització com un aliat. Aquesta setmana tractem la firma Custo Barcelona, propietat dels germans Dalmau, que no paren de passejar els seus extravagants dissenys de roba per més de 40 països perquè entenen que un producte, una creació, no té sentit que es quedi en un mercat local. Ara, per exemple, la seva obsessió és entrar a la Xina. Aquest destí no és només perquè els estudis diguin que al país més gran del món hi ha 20 milions de milionaris -que aviat es diu- sinó perquè en aquell continent el creixement econòmic té dos dígits. Un cop hagi trobar el soci ideal per anar junts en aquell mercat, el dissenyador català entrarà, de ben segur, en una espiral de bons resultats en les seves vendes. Una facturació que no arriba en les botigues situades a Catalunya i Espanya perquè, aquí, el consum és a anys llum dels mercats emergents. Efectivament, les empreses que tinguin clar ser presents en nous mercats tindran la possibilitat de compensar els mals resultats si només estan ubicat ens indrets amb crisi, com l'Estat espanyol i altres països europeus. La diversificació i la internacionalització són molt necessàries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Alcampo d’Espai Gironès obrirà el 14 de juny

SALT
economia

Vueling veu una “oportunitat econòmica” a Catalunya per produir combustible sostenible d’aviació

barcelona
habitatge

Tombat el decret del govern per regular el lloguer de temporada

barcelona

Creuers, ‘champagne’ i caviar

conseller de famílies empresàries
economia

Els hotels reben 1,7 milions de turistes a l’abril

Barcelona

Promocionen l’oferta enogastronòmica i d’alta gamma a Manchester

GIRONA
CALONGE i ST. ANTONI

Bona acollida de la jornada de portes obertes del Campus de l’Experiència

CALONGE I ST. ANTONI
política

Sánchez retira la llei del sòl per evitar que el PP voti el vet d’ERC i Junts

madrid
QUERALBS

Posicions enrocades en les negociacions per la nova concessió de Vall de Núria

QUERALBS