EDITORIAL

El gran canvi

El Barça ha quedat eliminat, de manera cruel, de la lliga de campions, però no hi ha hagut cap daltabaix. Hi ha tristesa i ràbia en els jugadors, els tècnics i l'afició, però no sensació de fracàs ni necessitat de canviar res fonamental. Perdre o quedar eliminat sempre és dolent, només faltaria. Però que això passi quan els fonaments de l'equip estan ben posats i, per tant, el club no està sotmès als vaivens dels resultats és un bon símptoma per al Barça. Aquest és el veritable salt de qualitat que el club ha fet des del 2003. Abans, partits transcendentals com el d'abans-d'ahir contra l'Inter de Milà arribaven més de tant en tant i sempre es presentaven com un tot o res, com la glòria o el fracàs. La majoria de les vegades sortia creu i les conseqüències eren sempre les mateixes: reconstrucció de cap i de nou de la plantilla i, normalment, canvi de tècnic. Es tractava d'anar provant les diverses fórmules possibles de l'èxit, partint de les que estaven de moda i havien tingut èxit en altres lligues del món. No hi havia un model de club que fonamentés el primer equip. Aquest és el gran canvi d'ara. Això sí, no es pot guanyar sempre tot, però sí tot el que sigui possible. I la lliga ho és.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.