La cimera entre el líder nord-coreà Kim Jong Un i el president nord-americà Donald Trump, celebrada ahir a Singapur, suposarà un pas històric per a la pacificació i la desnuclearització de la península de Corea, després de gairebé 70 anys de confrontació i 25 anys de negociacions fallides. L’èxit de la trobada es va traduir en un comunicat conjunt que preveu l’establiment de relacions diplomàtiques entre els EUA i Corea del Nord –fins ara inexistents– i la recuperació i repatriació de les restes dels presoners de guerra o desapareguts durant la guerra de Corea (1950-53).

El canvi d’escenari, impensable fa només un any, deixa enrere els mesos d’assajos nuclears, proves de míssils, intercanvi de retrets, insults i hostilitat mútua, així com llargues dècades de guerra freda, però sobretot obre de bat a bat la porta a una pau duradora i a una nova perspectiva d’estabilitat i prosperitat desconegudes a la península coreana. Un avenç importantíssim que cal atribuir a la voluntat de les parts, però sobretot a la feina de distensió, d’aproximació i de mediació de les autoritats de Corea del Sud.

Més enllà dels beneficis objectius per a la regió, Kim Jong-un obté les contrapartides que perseguia; d’una banda, la seguretat de Corea del Nord i blindatge del règim que encapçala com a líder suprem dels nord-coreans, i de l’altra la perspectiva de posar fi a les sancions econòmiques que ofegaven l’economia del país, tan bon punt es certifiqui la destrucció del programa nuclear nord-coreà. Aquesta serà la medalla que Trump guanyarà davant la comunitat internacional per als Estats Units, a costa, com tantes altres vegades, d’avalar un dictador despietat i un règim que mai no ha respectat els drets humans dels seus habitants.