Opinió

LA GALERIA

Tsunami Democràtic

Cal continuar en aquesta línia de reconstrucció del consens i modelar i donar força al Tsunami Democràtic

Benvolguts lectors. Quan ens trobem, ens situem només a dos dies de la Diada Nacional de Catalunya de l’Onze de Setembre del 2019. Tenim davant nostre una nova campanya per intentar combatre un cert pessimisme polític/antropològic i incentivar, promoure la mobilització, si pot ser, plena i permanent; aquesta campanya s’anomena Tsunami Democràtic.

No hi ha dubte que aquesta pot ser –ha de ser– una campanya reeixida atesa la força semàntica, el caràcter polisèmic i el concepte metafòric potent del vocable tsunami. Moltes vegades en la vida civil fem servir expressions com ara “un tsunami de feina” o “tsunami de turisme”, que són molt entenedores per al gran públic; però deixem les al·legories a banda i centrem-nos en la qüestió política en el sentit que aquesta campanya hauria de servir per conjuminar la mobilització, la desobediència i l’acció política, amb l’objectiu fonamental de la unitat d’acció i la recuperació plena de la dignitat política per fer front a la pròxima sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els presos polítics catalans.

En aquests moments no podem oblidar que la causa principal de certa desorientació política i frustració ciutadana és la repressió. Cal pensar que, malgrat que a l’Estat espanyol governi un executiu en funcions, la maquinària coercitiva continua molt ben greixada. L’Estat espanyol pot tenir molts problemes, molts deutes; les xifres macroeconòmiques, sobretot a ulls de Brussel·les, no són bones, però la lluita repressiva contra una Catalunya que vol esdevenir lliure i sobirana no s’atura de cap de les maneres. És cert que a Catalunya podríem anar molt pitjor amb un govern a Madrid de les tres dretes, encara que una cosa considero que ha de quedar clara; la superestructura nacionalista espanyola no té color polític; és com una piconadora que mai s’atura. Un exemple diàfan d’això seria el judici al president Torra.

En síntesi, després de les reunions a les dues capitals de l’exili català: Brussel·les i Ginebra, sembla que tots plegats hem recuperat una mica el sentit comú polític i social. Cal continuar en aquesta línia de reconstrucció del consens independentista i modelar i donar força a aquest Tsunami Democràtic que ha de fer possible que arrenqui el bull del caldo sobiranista, sempre pacífic, cívic i democràtic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.