Hi ha galeristes que fan una cara o una altra segons qui entra als seus espais. Una rialla d’orella a orella si és un comprador o un crític d’art influent. Ni un bon dia per a tota la resta. Fidel Balaguer no estava tallat per aquest patró. No formava part del club de galeristes de tota la vida. Va entrar en el sector quan ja s’acostava als 50 anys. No passarà a la història per haver fet el gran negoci amb l’art. Tampoc va ser la seva obsessió. Només amb festes a la seva casa de Matadepera ja se li desquadraven els números. I potser per això va triomfar amb els veritables valors de l’art: el tracte humà amb els artistes i la calidesa amb tot aquell que hi té interès sense un cèntim a la butxaca ni tribunes de poder. Va morir dimarts i serà recordat.