Indignació

Volia expressar la meva indignació pels fets que van succeir al voltant de la mort del meu pare per Covid-19, i per la precarietat, en general, del sistema de salut.

El meu pare, d’edat avançada i amb algunes patologies, feia temps que no es trobava gens bé, i el seu ràpid deteriorament, tant des del punt de vista físic com cognitiu, era més que evident. Jo, en repetides ocasions, havia alertat els metges d’aquest fet, però no em feien cas. Quan finalment li van fer les proves, el van traslladar a l’hospital i el van intervenir de càncer de bufeta. Perquè es recuperés, el van ingressar al Centre Sociosanitari Cotxeres. De seguida ens vam adonar de l’escàs personal, de la “desgana” de la majoria d’ells i, en aparèixer el coronavirus, que hi havia molt poc material de protecció. Al cap de poc ja no van deixar que anéssim a visitar-lo. Un dia va sonar el telèfon i ens van dir que ell i altres pacients havien estat infectats, però que no patíssim perquè era molt lleu i a la punta del nas. Vam passar uns dies d’una angoixa inexplicable, ja que no teníem pràcticament contacte amb ell i només sabíem el que ens deien les noies per telèfon, fins que una nit ens van trucar dient que havia mort. Després d’haver parlat telefònicament en nombroses ocasions amb les diferents noies que atenen els familiars i havent quedat un dia en concret per passar a buscar les seves pertinences, quan arribo em diuen que no saben on són i em tracten de mala manera. Després de dies d’insistir-hi per telèfon, una treballadora reconeix que les han perdut.