Estat d’alarma!

Els polítics catalans tenen por de la presó, d’un Estat i d’una justícia ferotges i perversos. Si no estan units, abandonen la lluita i acabat el confinament no reaccionen, ja podem plegar. Una altra oportunitat perduda. La situació actual, pitjor que la del 2017. Ara la nostra oportunitat i raó de ruptura és molt més gran. Aprofitem-la, disposats a tot, per crear una societat nova, sense injustícies i modèlica. El coronavirus ens ha mantingut tancats, obedients i submisos per la por, la millor arma del món. Mentrestant, el Gobierno feia i desfeia al seu gust. Ja ens tenen com volien: sense iniciativa, callats i seguint el ramat que obeeix la veu del pastor i els lladrucs del gos d’atura. Ja parlen de “províncias”. No fora estrany que desapareguessin les comunitats autònomes o que es tornessin una pantomima del que són. La meva amiga Dolors Bassa i la resta de presos polítics i exiliats segueixen empresonats o sense poder tornar a casa seva. Tot i que surten a treballar els dies laborables i això és una alenada d’aire fresc per a tots, han de tornar a la presó. També em temo que molta gent els oblidarà. Davant la crisi econòmica en què entrem, la fam i la misèria són males companyies quan un s’ha de preocupar per ell mateix.