Davant de la terrible pandèmia del coronavirus i el nou paradigma, la “nova normalitat” de la post-Covid-19, els economistes, en general, han tornat a agafar un gran “pes mediàtic” molt considerable. Un servidor considera que els economistes, durant molts anys, han estat massa idolatrats. Semblaven/semblen “petit déus” que ho han de solucionar tot; però, massa vegades, les solucions són metafísiques. Al meu entendre, els economistes no deixen de ser uns historiadors que saben, o haurien de saber força bé, les matemàtiques. Els economistes, a vegades, tendeixen a un empirisme molt dogmatitzat, i no tenen gaire en compte els fets polítics ni la condició humana. Des del meu modest punt de vista, l’economia sempre va lligada amb la política, i moltes vegades també amb la sociologia, la psicologia i, fins i tot, la psiquiatria.