En totes les llengües europees (català, gallec, portuguès, francès, italià, anglès, alemany, eusquera, neerlandès, danès, noruec, suec, finès, txec, eslovac, eslovè, hongarès, grec, romanès, estonià, letó, lituà, polonès, serbi, croat, bosnià, rus, ucraïnès, búlgar, bielorús, albanès, gal·lès, romanx, frisó, esperanto...), a la pregunta que fa una persona a una altra: “vens?”, aquesta respon: “vinc”.

En canvi, en castellà, a la pregunta: “¿vienes?” es respon: “voy” (els catalans sempre ens equivoquem en aquest punt quan parlem castellà).

La forma vinc acosta els dos interlocutors; la forma va els allunya. Europa “ve”, Espanya “va” (on va?).

Espanya sempre sola, sempre única.

Potser no és Europa.