Cada dia, a les vuit...

A Bescanó, cada dia, a les vuit... “Aquest llaç groc que portes a l’abric ja està passat, era tot allò dels presos polítics de l’any passat i l’anterior, no?” –em diu una companya de feina, professora d’institut. Me la miro, bocabadada, i li dic: -“Són allà encara... O és que no ho saps!?” Un any després de la sentència, els presoners polítics estan pitjor que mai dins les presons: sense horitzó de futur i confinats. L’afany de venjança de l’Estat no té límit, però això els converteix en herois. Són a la presó per haver deixat votar els catalans. Per fer la revolta, per assolir la independència, per proclamar la república, calen herois. I aquests són els nostres: Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, condemnats a 9 anys de presó; Oriol Junqueras, condemnat a 13 anys de presó; Joaquim Forn, condemnat a 10 anys i mig de presó; Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva, condemnats a 12 anys de presó, i Carme Forcadell, condemnada a 11 anys i mig de presó. “El que mana vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat”, deia Joan Fuster... Doncs a Bescanó no en som, de dòcils. És per això que, cada dia, a les vuit del vespre, som molts els bescanonins i bescanonines que ens reunim a la plaça de les Nacions i allà ens desfoguem: uns amb cassoles, altres amb xiulets o amb paelles i cullerots. Els dies que facin falta.