Carta a Paquita Xarles, fundadora del pessebre vivent de Vilablareix

Benvolguda Sra. Paquita, amb les festes de Nadal arriben les tradicions que cada any ens acompanyen durant aquestes diades. Aquest Nadal es complirien 46 anys del pessebre vivent de Vilablareix, la representació bíblica que vostè va iniciar amb tant d’entusiasme l’any 1974, junt amb els figurants més estimats: el jovent del poble.

Aquest any, a causa de les circumstàncies del moment, el pessebre haurà de fer una pausa. L’entorn de l’església de Sant Menna, on les escenes prenen vida cada Nadal, restarà desert i en el silenci més absolut. Segur, però, que la rosa vermella que despunta cada any per aquestes dates, com una premonició i amb la mirada fixa al campanar, hi serà present, per donar color a aquest lloc tan idíl·lic.

Serà, però, un parèntesi breu que, de ben segur, servirà per reeixir amb més força de cara a l’any vinent. El pessebre ens l’hem fet nostre! Un bon dia ens va unir i, des d’aleshores, cada Nadal ens regala una encisadora trobada de germanor. És indiscutible que aquesta representació sempre estarà impregnada de la seva essència!

Aquest anhel de lluita i il·lusió encomanadissa ens empeny, any rere any, a treballar per dissenyar uns quadres ben lluïts que sorprenguin els visitants, seguint la filosofia que vostè va saber arrelar tan bé.

Segur que en continuarem parlant, Paquita. El pessebre és més viu que mai. Nous reptes ens esperen per Nadal del 2021.

Amb tot, i per tantes coses, sempre la tindrem molt present! Amb agraïment i des del cor, rebi una salutació ben afectuosa.