El Talmud bíblic contra el català

S’ha tornat a obrir la “caixa de Pandora” contra la llengua catalana, en l’epicentre de l’“huracà mediàtic”, de gent tertuliana que sense conèixer la història de Catalunya protesta contra el català amb teories conspiranoiques de hooligans llibertaris del castellà. Però no són innocents els del Sálvame i La Sexta, volen treure rèdits personals en el seu moment “de glòria”, perquè fan una perillosa espiral d’odi polític amb una ceguera cultural pròpia de la caverna franquista d’una distòpia gregària.

El pitjor que podem fer és respondre a l’estúpid “vocero” i menys per part de prestigiosos professors i escriptors com d’altres brillants periodistes que cauen dins el parany astut per satisfacció dels catalitzadors ingenus defensors del català. Ara bé, el punt neuràlgic del problema català rau en la casuística de la política neoinquisidora al Congrés dels Diputats a Madrid, per part dels líders Abascal, Casado, Arrimadas i també Iván Espinosa de los Monteros contra la llei Celaá, assenyalant que recorrerà contra la reforma de la llei educativa davant del Tribunal Constitucional, una altra obsessió endogàmica amb el castellà, ja que la ministra els va llegir de memòria l’article 3.1, on s’explicita que és obligatori l’ensenyament del castellà. Per tant, el que millor defineix la logística de l’estat d’alarma de les escoles a Catalunya és el MHP Puigdemont. Diu: “El federalisme a Espanya és tan irreal que dues comunitats ni tan sols es poden comunicar en català.”