Ja fa uns quants anys que soc el senyor Martí. No m’hi he pogut acostumar. Jo sempre havia estat el Xavi, i així ho feia saber a tothom que coneixia. És una abreviatura molt comuna a Catalunya que em feia sentir més integrat als grups d’amics i amigues. A mi em semblava més íntim quan alguna parella m’anomenava així. Encara connectat emocionalment amb aquells anys de joventut i completa felicitat, potser no m’adono que el temps ha passat. A les noies de 20 anys d’ara els deu ser difícil veure en mi aquell Xavi que s’assemblava als artistes de moda d’abans. Per a elles, és clar, soc el senyor Martí.