PEN català
Gràcies a un pare autodidacte amant de la cultura vaig poder conscienciar-me de realitats que em negava l’escola i la societat franquista. Va quedar-me gravat que un any després del PEN Club International, i sense estat propi, el 1922 es fundés la nostra secció amb personalitats com Batista i Roca, Carles Riba i, progressivament, Fabra, Tísner, Joan Oliver, Fuster, Roig...
Potser perquè vaig magnificar-lo com a club selecte, només fa dos anys que m’hi vaig inscriure. Durant aquest temps m’he trobat una junta directiva digna i ferma, començant per la presidenta, la poetessa Àngels Gregori. Tingueren clar que havia de prevaldre el bé del comú davant unes irregularitats econòmiques molt significatives del mandat de l’anterior presidenta. I fer-ho amb discreció. Sap greu que fa poc 21 associats, que hom els té en consideració, s’hagin donat de baixa fent costat a la redacció de l’advocat defensor de Carme Arenas, ple de mentides; el més curiós: ella continua com a membre.
Soc del 90% de participants en l’assemblea extraordinària del 2019 que vam votar que sí, abstencions a part. La justícia, encara que lenta, posarà tothom al seu lloc. Com a modest escriptor animo que aquest fet sigui un revulsiu de nous socis en bé de la llibertat, diàleg intercultural, drets lingüístics i literatura.
Sant Quirze del Vallès
(Vallès Occidental)