Editorial

Una desigualtat en la màxima cruesa

Malauradament, avui encara s’ha de commemorar el Dia de la Dona des d’un punt de vista reivindicatiu, i això passa perquè la igualtat real entre homes i dones és encara molt i molt lluny. Però, a més, la pandèmia de la Covid-19 que el nostre país pateix des d’ara fa un any ha fet que aquesta desigualtat s’aprofundeixi encara més. Diferents estudis assenyalen que, tot i que les dones assumeixen el gruix de les feines de cures i que això les hauria hagut de protegir de la pèrdua de llocs de treball, no ha estat així, ans al contrari. I és que, en els pitjors moments de la pandèmia, el col·lectiu femení ha patit més pel que fa a taxes d’atur, de temporalitat i també de contagis. En aquest sentit, les dades de l’Institut Català de les Dones palesen que la taxa d’atur que més va variar l’any passat va ser la de les dones, que va passar de l’11% del primer trimestre al 14% del tercer. En el cas de les dones estrangeres, a més, es va incrementar més del doble, del 14 al 29%. La pandèmia, doncs, ha posat en evidència que qui ja venia d’una situació d’inferioritat, el col·lectiu femení, l’ha hagut d’afrontar amb menys recursos i garanties.

La jornada d’avui tornarà a ser, tot i que diferent per les circumstàncies, un crit d’alerta davant d’unes injustícies que ens fan una societat menys democràtica, però la situació del darrer any ha de fer reaccionar amb més fermesa les diferents administracions, i la societat en general, per tenir clar que les mesures per aconseguir una igualtat plena entre dones i homes s’han d’implementar sense més dilacions.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia